DEUTERONOMI 17
17
1No oferiràs al Senyor, el teu Déu, cap vedell ni cap moltó que tingui una tara o algun altre defecte greu, perquè això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.
2Si enmig teu, en alguna de les teves ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna, s’hi trobés un home o una dona que cometés allò que és dolent als ulls del Senyor, el teu Déu, transgredint el seu pacte,
3anant a donar culte a déus forasters, agenollant-se davant d’ells o davant del sol, o de la lluna, o de qualsevol cos de l’estelada celeste, cosa que jo no he manat,
4quan t’ho diguin o te n’assabentis, i ho hagis indagat bé, si resulta cert i comprovat que aquella abominació s’ha comès a Israel,
5llavors trauràs fora de les teves portes, ja sigui l’home, ja sigui la dona, qui hagi comès aquesta maldat, i els lapidaràs fins que morin.
6Se’l condemnarà a mort mitjançant la declaració de dos o tres testimonis; ningú no ha de morir per la declaració d’un sol testimoni.
7La mà dels testimonis ha de ser la primera que s’alci contra ell per do-nar-li mort, i després la mà de tot el poble; així extirparàs la maldat d’en-mig teu.
El tribunal del Santuari
8Quan alguna causa judicial resulti per a tu massa difícil de resoldre, entre homicidi i homicidi, entre dret i dret, entre lesions i lesions, qüestions de con-trovèrsia a les teves portes, llavors, t’al-çaràs i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat,
9i acudiràs als sacerdots levites i al jutge que correspongui en aquell torn, els consultaràs i ells t’indicaran la sen-tència de la causa.
10T’ajustaràs a la sentència que t’hau-ran indicat en aquell lloc que el Senyor haurà triat; tindràs molta cura a complir amb tot el que t’hagin indicat.
11Actuaràs d’acord amb la llei que ells t’especifiquin i segons la sentència que et diguin, sense desviar-te ni a dreta ni a esquerra de la resolució que et donin.
12I aquella persona que per arrogància no vulgui obeir el sacerdot que presidei-xi allí per a servir el Senyor, el teu Déu, ni el jutge, aquesta persona morirà: així extirparàs la maldat d’enmig d’Israel.
13I tot el poble ho sabrà i temerà, i no tornarà més a comportar-se amb arro-gància.
Deures del rei
14Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, n’hagis pres possessió i t’hi hagis establert, si dius: Posaré sobre meu un rei que em gover-ni, com tenen totes les nacions que hi ha al meu voltant,
15podràs posar sobre teu per rei aquell qui el Senyor, el teu Déu, hagi escollit; d’entre els teus germans, hauràs de constituir-te el rei sobre teu. No podràs posar sobre teu un home foraster, que no sigui germà teu.
16Però no ha de tenir molts cavalls, ni farà tornar el poble a l’Egipte per augmentar la seva cavalleria, perquè el Senyor us ha dit: No tornareu mai més per aquest camí.
17Ni tampoc ha de tenir moltes dones, perquè no s’extraviïn els seus sentiments; ni ha d’acumular per a ell gran quantitat de plata i or.
18Quan prengui possessió del seu reialme, copiarà per al seu ús un du-plicat d’aquesta llei en un llibre, de l’original que custodien els sacerdots levites.
19La durà sempre amb ell i la llegirà tots els dies de la seva vida, per aprendre a reverenciar el Senyor, el seu Déu, i a guardar totes les paraules d’aquesta llei i d’aquests estatuts i posar-los en pràc-tica,
20a fi que el seu cor no s’enorgulleixi per damunt dels seus germans, ni es des-viï a dreta o a esquerra, i així tingui llarga vida sobre el seu reialme, tant ell com els seus fills, enmig d’Israel.”
S'ha seleccionat:
DEUTERONOMI 17: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya