DEUTERONOMI 15
15
L’any de la remissió dels deutes
1“L’últim any de cada set conce-diràs remissió.
2I la remissió serà d’aquesta manera: Tothom qui tingui al seu poder una ga-rantia de préstec fet al seu proïsme, la deixarà lliure; no l’exigirà del seu proïs-me ni del seu parent, perquè haurà estat proclamada la remissió en honor del Senyor.
3Podràs exigir el pagament al foraster, però al teu compatriota li concediràs la remissió del deute que tingui amb tu;
4així no hi haurà pobres enmig teu, perquè el Senyor et beneirà abundosament a la terra que el Senyor, el teu Déu, et concedeix en herència per a posseir-la,
5sempre que escoltis atentament la veu del Senyor, el teu Déu, procurant com-plir tots aquests manaments que avui et dono.
6Perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà tal com t’ha promès, i tu pres-taràs a moltes nacions, mentre que tu no hauràs de manllevar-los res; domi-naràs moltes nacions, i elles no et do-minaran a tu.
7Quan enmig teu hi hagi algun pobre d’entre els teus germans, en alguna de les ciutats de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no endureixis el teu cor ni cloguis la teva mà al teu germà necessitat,
8sinó que li has d’obrir àmpliament la teva mà i prestar-li generosament, se-gons la necessitat que tingui.
9No deixis que dins el teu cor hi hagi el mal pensament de dir: ‘S’acosta l’any setè, el de la remissió’, i, llavors, et miris amb mals ulls el teu germà ne-cessitat i no li donis res, perquè ell cla-marà contra tu al Senyor i tu esdevindràs culpable.
10Li has de donar generosament i sense recança al cor, quan l’afavoreixis, perquè això farà que el Senyor, el teu Déu, et beneeixi en el teu treball i en tot el que emprenguis.
11Perquè, mai no en mancaran, de pobres, a la terra; per això et dono aquest manament: Obriràs àmpliament la teva mà al teu germà, el pobre d’entre els teus, i al necessitat que hi hagi al teu país.
Lleis sobre els esclaus
12Si algun dels teus germans, home o dona, se’t ven a tu per esclau, quan t’hagi servit sis anys, a l’any setè el deixaràs lliure.
13Quan el deixis anar lliure, no l’en-viaràs amb les mans buides,
14sinó que el proveiràs generosament del teu ramat, de la teva era i del teu cup; segons com t’hagi beneït el Senyor, el teu Déu, així li donaràs.
15Recorda’t que tu vas ser esclau a la terra d’Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, et va redimir; per això avui et dono aquest manament.
16Però si ell et diu: ‘No vull marxar de casa teva’, ja que et té afecte a tu i a la teva família, perquè hi està bé, a casa teva,
17llavors prendràs un punxó i li fora-daràs l’orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre més. El mateix faràs amb la teva esclava.
18Que no et sàpiga greu quan el deixis anar lliure de tu, perquè durant sis anys t’ha servit per la meitat del sou d’un jornaler; i així, el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis.
Consagració dels primogènits dels animals
19Tot mascle primer nascut de les teves vaques i del teu ramat, el consagraràs al Senyor, el teu Déu. No treballaràs amb el primer nascut de la teva vaca, ni es-quilaràs el primer nascut de les teves ovelles.
20Davant el Senyor, el teu Déu, any rere any, els menjaràs amb la teva fa-mília, en el lloc que el Senyor hagi triat.
21Però si tingués algun defecte, que fos coix, cec o qualsevol altre defecte greu, no el sacrificaràs al Senyor, el teu Déu.
22El podràs menjar dintre de les teves portes; tant en estat d’impuresa com de puresa en podràs menjar, com si fos carn de gasela o de cérvol;
23únicament no podràs menjar-ne la sang, l’hauràs d’escampar per terra com si fos aigua.”
S'ha seleccionat:
DEUTERONOMI 15: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya