DANIEL 6
6
Daniel a la fossa dels lleons
1Darius va decidir establir al front del reialme cent vint sàtrapes que el governessin.
2I com a caps seus tres ministres –un d’ells era Daniel– als quals havien de donar comptes els sàtrapes, a fi que el rei no fos perjudicat en res.
3Però Daniel es distingia per damunt d’aquests sàtrapes i ministres perquè posseïa un esperit superior, i el rei es proposava nomenar-lo visir de tot el regne.
4Llavors els ministres i els sàtrapes buscaren un pretext contra Daniel per acusar-lo d’algun afer d’estat, però no podien trobar cap motiu d’acusació ni cap falta, perquè ell era honrat i no el podien acusar de cap negligència ni de cap corrupció.
5Aleshores aquells homes es van dir: “No trobarem cap pretext contra aquest Daniel per poder-lo acusar, si no és que en trobem algun de relacionat amb la llei del seu Déu.”
6Els ministres i els sàtrapes, tot seguit van anar a trobar el rei i li van dir: “Llarga vida al rei Darius!
7Tots els ministres del regne, prefectes, sàtrapes, consellers i governadors, de mutu acord, aconsellen que es promul-gui un edicte reial per a posar en vigor aquesta interdicció: Qualsevol persona que en el termini de trenta dies dirigeixi una pregària a qualsevol déu o home fora de tu, oh rei, que sigui llançat a la fossa dels lleons.
8Ara, doncs, oh rei, estableix la inter-dicció i signa l’edicte perquè no pugui ser alterada, d’acord amb la llei de Mè-dia i de Pèrsia, que és irrevocable.”
9Davant d’això, el rei Darius va signar l’edicte d’interdicció.
10Quan Daniel va saber que l’edicte era confirmat es va retirar a casa seva i, obrint les finestres de la cambra alta orientades vers Jerusalem, es posava de genolls tres vegades al dia, pregant i lloant el seu Déu, tal com ho havia fet sempre.
11Llavors aquells homes s’hi van precipitar i van sorprendre Daniel pregant i suplicant el seu Déu.
12Tot seguit, es van presentar davant el rei per parlar-li del decret i li van dir: “¿No has signat una interdicció perquè qualsevol persona que en el termini de trenta dies dirigeixi una pregària a qual-sevol déu o home, fora de tu, oh rei, sigui llançat a la fossa dels lleons?” El rei respongué: “Així és confirmat, i se-gons la llei de Mèdia i de Pèrsia no pot ser revocat.”
13Aleshores ells van contestar davant el rei: “Aquell Daniel, que és del grup de deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la interdicció que tu has signat, sinó que fa la seva pregària tres vegades al dia.”
14Quan va sentir això, el rei es va en-tristir molt i es va fer el propòsit de salvar Daniel. Fins a la posta de sol va estar buscant la manera de salvar-lo.
15Però aquells homes van acudir da-vant el rei i li van dir: “Ja saps, oh rei, que, segons la llei de Mèdia i de Pèrsia, cap interdicció o decret que el rei hagi confirmat no pot ser modificat.”
16Llavors el rei va ordenar que por-tessin Daniel, i el van llançar a la fossa dels lleons. I el rei digué a Daniel: “El teu Déu, a qui serveixes amb tanta perseverança, et salvarà!”
17Finalment van portar una pedra i la van posar sobre la boca de la fossa, i el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus dignataris, a fi que la sentència de Daniel fos irrevocable.
18Després el rei es va retirar al seu palau i no va menjar res, a la nit, ni va deixar que entressin a la seva estança les dansarines, i no va poder dormir.
19El rei es va llevar de bon matí i va anar de pressa a la fossa dels lleons.
20Es va acostar a la fossa i va cridar Daniel amb una veu trista i li digué: “Daniel, servidor del Déu vivent, ¿el Déu que tu serveixes amb perseverança t’ha pogut salvar dels lleons?”
21Daniel respongué al rei: “Que tinguis llarga vida, oh rei!
22El meu Déu ha enviat el seu àngel i ha tancat la gola dels lleons i no m’han fet cap mal, perquè davant d’ell és patent la meva innocència, igual com da-vant teu, oh rei, ja que jo no he comès cap mal.”
23Llavors el rei es va alegrar molt i va ordenar que traguessin Daniel de la fossa. Quan van treure Daniel de la fossa, no li van trobar cap ferida, perquè havia confiat en el seu Déu.
24Després el rei va ordenar que por-tessin aquells homes que havien acusat Daniel i que fossin llançats a la fossa dels lleons, amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons se’n van apoderar i els van trencar tots els ossos.
25Després el rei Darius va escriure a tots els pobles, nacions i llengües que habiten per tota la terra: “Que la pau us sigui multiplicada!
26De part meva queda establert, per decret, que en tots els dominis del meu reialme tothom temi i reverenciï el Déu de Daniel.
Ell és el Déu vivent,
que perdura per tots els segles.
El seu regne no serà destruït
i el seu domini no tindrà fi.
27Ell salva i ell allibera,
ell fa senyals i prodigis
al cel i a la terra;
ell ha alliberat Daniel
del poder dels lleons.”
28Daniel va mantenir el seu prestigi durant el regnat de Darius i durant el de Cir, el persa.
S'ha seleccionat:
DANIEL 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya