DANIEL 4
4
Segon somni del rei: el gran arbre
1“Nabucodonosor rei, a tots els pobles, nacions i llengües que ha-biten en tota la terra: Que tingueu pau perdurable!
2Em plau de comunicar-vos els senyals i prodigis que el Déu Altíssim ha fet en mi.
3Que en són, de grans,
els seus senyals!
Que en són, de poderosos,
els seus prodigis!
El seu regnat és un regnat etern,
i el seu senyoriu,
de generació en generació!
4Jo, Nabucodonosor, estava tranquil a casa meva, i feliç al meu palau.
5Però vaig tenir un somni que em va espantar, i els pensaments que vaig tenir en el meu llit i les visions del meu cap em van torbar.
6Per això vaig trametre l’ordre que vinguessin davant meu tots els savis de Babilònia, a fi que em revelessin la interpretació del somni.
7Van venir els mags, els astròlegs, els caldeus i els endevins, i els vaig explicar el somni, però ells no van saber donar-me’n la interpretació.
8Després es va presentar davant meu Daniel, que duu el sobrenom de Belteixassar, en honor del meu déu, i en qui resideix l’esperit dels déus sants. I així li vaig referir el meu somni:
9Belteixassar, cap dels mags, jo sé que l’esperit dels déus sants és en tu i que no hi ha cap misteri que et sigui difícil. Escolta, doncs, les visions que he tingut i revela-me’n el significat.
10Així eren les visions del meu cap mentre era al llit:
Mirava i veia un arbre,
al bell mig de la terra,
que tenia una gran alçària.
11L’arbre creixia i es feia molt fort
i la seva capçada atenyia el cel,
i se’l podia veure
des de tots els confins de la terra.
12El seu fullatge era esplèndid,
i els seus fruits eren abundosos;
en ell hi havia aliment per a tothom.
Sota d’ell buscaven ombra
les bèsties del camp
i a les seves branques feien niu
els ocells del cel,
i tot ésser vivent
s’alimentava d’aquell arbre.
13Jo contemplava les visions del meu cap quan, de sobte, un vigilant, un sant, davallà del cel
14cridant amb veu forta:
Abateu l’arbre, talleu-li el brancatge,
arranqueu-li les fulles
i escampeu els seus fruits.
Que les bèsties marxin de sota d’ell,
i els ocells, de les seves branques.
15Però deixeu-ne la soca
i les arrels damunt la terra,
amb lligams de ferro i bronze,
enmig de l’herba del camp.
Que sigui regat amb la rosada del cel
i que comparteixi amb les bèsties
l’herba dels camps.
16Que li sigui canviat
el seu enteniment humà
i li donin un instint de bèstia
fins que hagin passat
set temporades.
17Aquesta és la sentència
dictada pels vigilants,
la decisió presa pels sants,
a fi que els vivents reconeguin
que és l’Altíssim qui té el domini
sobre els imperis humans,
i que ell els dóna a qui vol
i hi entronitza el més humil dels homes.
18Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir; i ara tu, Belteixassar, dóna-me’n la interpretació, ja que tots els savis del meu regne no han estat capaços de fer-me-la conèixer; pe-rò tu sí que n’ets capaç, perquè l’esperit dels déus sants és amb tu.”
Daniel interpreta el somni
19Llavors Daniel, conegut com a Belteixassar, es va quedar esbalaït una es-tona, i els seus pensaments el torbaven. El rei prengué la paraula i digué: “Belteixassar, que el somni i la seva inter-pretació no et causin neguit.” Belteixassar respongué: “Senyor meu, que el somni s’apliqui als qui t’odien, i el seu significat, als teus enemics.
20L’arbre que has vist, que creixia i es feia fort i que atenyia el cel amb la seva capçada i se’l podia veure des dels con-fins de la terra,
21que tenia un fullatge esplèndid i els seus fruits eren abundosos, que donava aliment per a tothom, sota el qual bus-caven ombra les bèsties del camp i a les seves branques feien niu els ocells del cel,
22ets tu mateix, oh rei, que has esde-vingut gran i poderós; la teva grandesa ha crescut, ha arribat fins al cel, i el teu domini s’ha estès fins als confins de la terra.
23I això que ha vist el rei, d’un vigilant, d’un sant que davallava del cel i deia: ‘Abateu l’arbre i destruïu-lo; però dei-xeu-ne la soca i les arrels damunt la terra, amb lligams de ferro i bronze, enmig de l’herba del camp, i que sigui regat amb la rosada del cel i comparteixi amb les bèsties l’herba dels camps fins que hagin passat per ell set temporades’,
24té aquesta interpretació, oh rei, i és la sentència de l’Altíssim que fa refe-rència al meu senyor, el rei:
25Et foragitaran d’entre els homes i viuràs entre les bèsties dels camps, t’alimentaràs d’herba com els bous, seràs banyat per la rosada del cel, i passaran set temporades damunt teu fins que re-coneguis que l’Altíssim té el domini sobre els imperis humans i que els dóna a qui vol.
26Pel que fa a l’ordre de deixar damunt la terra la soca i les arrels de l’arbre, significa que el teu regne et serà reservat fins que hagis reconegut que tot poder prové dels cels.
27Per això, oh rei, accepta el meu con-sell: Allibera’t dels teus pecats per mitjà de la justícia, i de les teves iniquitats practicant la misericòrdia envers els afligits, potser així perllongaràs la teva felicitat.”
Compliment del somni
28Tot això li esdevingué al rei Nabu-codonosor.
29Al cap de dotze mesos, mentre passe-java pel terrat del palau reial de Babilònia,
30el rei va dir aquestes paraules: “¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït amb la força del meu poder per fer-ne la metròpoli del meu reialme i per a la glòria de la meva majestat?”
31El rei tenia encara les paraules a la boca quan una veu va baixar del cel: “A tu, rei Nabucodonosor, se t’anuncia: T’han retirat la reialesa.
32Et foragitaran d’entre els homes i hauràs de viure amb les bèsties del camp; et faran menjar herba, com els bous, i hauran de passar set temporades damunt teu fins que reconeguis que és l’Altíssim qui regeix el regne dels homes, i que el dóna a qui vol.”
33En aquell mateix moment es va com-plir la predicció sobre Nabucodonosor: va ser foragitat d’entre els homes, i menjava herba com els bous i el seu cos era banyat per la rosada del cel, fins que el cabell se li va tornar com plomes d’àguila i les ungles com les de les aus.
Guariment del rei
34“Acomplert el temps fixat, jo, Nabu-codonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recuperar la raó. Llavors vaig be-neir l’Altíssim i vaig lloar i exalçar aquell qui viu per sempre: el seu domini és un domini etern, i el seu regne, de generació en generació.
35Tots els habitants de la terra, davant seu, són tinguts per no res, i ell obra segons la seva voluntat amb l’exèrcit del cel i amb els habitants de la terra, i ningú no pot aturar la seva mà ni dir-li: Què fas?
36En aquell mateix instant em va retor-nar la raó i, per a glòria del meu reialme, em van ser restituïdes la meva dignitat i la meva grandesa. Els meus consellers i els meus dignataris em van reclamar i vaig ser restablert en la meva sobirania, i em van concedir una grandesa encara més gran.
37Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exal-ço i glorifico el Rei del cel, perquè totes les seves obres són fidels, els seus ca-mins, justos; i ell pot humiliar els qui caminen amb orgull.”
S'ha seleccionat:
DANIEL 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya