FETS 9:32-43

S’esdevingué que Pere, que recorria tots els llocs, va baixar també a veure els creients que vivien a Lida. Allà va trobar un home paralític, que es deia Enees, ajagut en una llitera des de feia vuit anys. Pere li digué: “Enees, Jesucrist et dóna la salut: aixeca’t i fes-te el llit tu mateix.” A l’instant s’aixecà. I el veieren tots els habitants de Lida i de Saron, i es van convertir al Senyor. A Jafa vivia una dona creient que es deia Tabita, (en grec Dorques, que vol dir «gasela»); aquesta era una dona carregada de bones accions i d’actes de caritat. S’esdevingué per aquell temps que es va posar malalta i es va morir. Des-prés de rentar el seu cos, la van posar en una sala del pis de dalt. I com que Lida era prop de Jafa, quan els deixebles van saber que Pere era allà li van enviar dos homes amb aquest prec: “No t’entretinguis i vine aquí.” Pere s’alçà i se’n va anar amb ells. En ser allí el van fer pujar al pis de dalt i se li van presentar totes les viudes plorant i ensenyant-li els vestits i els mantells que Dorques feia quan vivia. Pere va fer sortir tothom a fora i agenollant-se es posà a orar, i adreçant-se a la morta digué: “Tabita, aixeca’t!” Ella obrí els ulls i, en veure Pere, es va asseure. Ell, donant-li la mà, la va fer alçar i, cridant els fidels i les viudes, els la presentà viva. Aquest fet es va saber per tot Jafa i molts van creure en el Senyor. Pere es va quedar a Jafa una bona temporada, a casa d’un tal Simó, que era pellaire.