FETS 5:25-42

Llavors se’n va presentar un que els informà: “Heus aquí que els homes que vau ficar a la presó són al temple, i estan drets predicant al poble.” Aleshores el cap de la guàrdia se n’hi va anar amb els agutzils, i se’ls enduia sense emprar la força perquè anaven amb por que el poble no els apedregués. Els van portar davant el Sanedrí, i el gran sacerdot els va interrogar així: “Us vam donar l’ordre expressa de no ensenyar més en aquest nom, i vet aquí que heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina, i voleu fer recaure damunt nostre la sang d’aquest home.” Pere i els apòstols van respondre: “Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressus-citat Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. Aquest, Déu l’ha exalçat amb la seva dreta com a Cap i Salvador, per conce-dir a Israel el penediment i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d’aquests fets, i també ho és l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.” Ells, quan van sentir això, es van enfurismar i els volien matar. Però es va aixecar un membre del Sanedrí, un fariseu que es deia Gama-liel, mestre de la Llei, molt respectat per tot el poble, que va manar que fessin sortir a fora els homes un moment, i els digué: “Homes d’Israel, penseu bé què aneu a fer contra aquests homes. Perquè temps enrere es va alçar Teu-des, dient que ell era qui sap què, i se li van adherir uns quatre-cents homes: se’l va executar i tots els seus adeptes es van dispersar, i tot va acabar en no res. Després d’ell, en temps del cens, s’aixecà Judes el Galileu, que va arrossegar gent darrere seu. També aquell va morir, i tots els qui el seguien es van dispersar. I en el cas actual, us dic: no us fiqueu amb aquests homes i deixeu-los anar. Que si aquests propòsits o accions són cosa humana, es desfaran; en canvi, si prové de Déu, no acon-seguireu destruir-los, i podria ser fins i tot que us tinguessin per adversaris de Déu.” Ells van quedar convençuts; però van cridar els apòstols i, després de fer-los assotar, els van comminar que no parlessin més en el nom de Jesús, i els van deixar anar. Pel que fa a ells, van sortir del davant del Sanedrí joiosos per haver estat con-siderats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom. I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist.