FETS 3
3
Pere guareix un paralític
1Pere i Joan pujaven [junts] cap al tem-ple a l’hora de l’oració de mitja tarda.
2Hi havia un home paralític de naixement que l’hi portaven cada dia i el deixaven vora la porta del temple, que en diuen la Bella, a fi que demanés al-moina als qui hi entraven.
3Aquest, veient que Pere i Joan anaven a entrar al temple, els demanava que li donessin almoina.
4Pere, al mateix temps que Joan, se’l va quedar mirant i li digué: “Mira’ns.”
5I ell estava atent esperant rebre’n al-guna cosa.
6Però Pere li digué: “De plata i d’or, no en tinc; però el que tinc, t’ho dono: En nom de Jesucrist, el Natzarè, cami-na!”
7I agafant-lo de la mà dreta l’alçà. De sobte se li afermaren les cames i els turmells,
8i es posà dret d’un salt i caminava. Llavors va entrar al temple amb ells, caminant i saltant i lloant Déu.
9Tot el poble el veié caminant i lloant Déu,
10i s’adonaven que aquell era el captaire que seia a la porta Bella del temple, i no se’n sabien avenir, astorats, del que li havia passat.
Pere es dirigeix al poble
11Com que ell anava agafat a Pere i Joan, tot el poble, impressionat, va cór-rer per a unir-se a ells al pòrtic anome-nat de Salomó.
12Pere, en veure l’aglomeració, els digué: “Homes d’Israel, per què us admi-reu d’això? Per què ens mireu com si haguéssim fet caminar aquest home amb el nostre poder o la nostra pietat?
13El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, glorificà el seu servent Jesús, aquell qui vosaltres vau lliurar i vau rebutjar quan va comparèixer davant Pilat, tot i que ell el volia deixar anar;
14però vosaltres vau negar el Sant i Just, i vau demanar que us indultés un assassí;
15vau matar l’autor de la vida, però Déu el ressuscità d’entre els morts i nosaltres en som testimonis.
16I per la fe en el nom d’ell, a aquest que veieu i coneixeu, el seu nom li ha donat fermesa; i la fe, que actua per mitjà d’ell, l’ha restablert totalment davant de tots vosaltres.
17Tanmateix, ja sé, germans, que tant vosaltres com els vostres dirigents vau obrar per ignorància,
18però Déu va complir el que havia predit per boca de tots el profetes: que el seu Crist havia de patir.
19Per tant, penediu-vos i convertiu-vos, a fi que els vostres pecats us siguin esborrats,
20a fi i efecte que vinguin de part del Senyor els temps de repòs i faci venir el qui us ha estat destinat, el Crist Jesús,
21si bé és necessari que el cel el re-tingui fins que arribi el temps de la res-tauració universal que Déu va anunciar d’antic per boca dels seus sants Pro-fetes.
22Moisès digué: El Senyor Déu farà que s’aixequi d’entre els vostres germans un profeta com jo; escolteu-lo en tot allò que us digui.
23I qualsevol persona que no vulgui escoltar aquell profeta serà arrencada del poble.
24I tots els profetes que des de Samuel en endavant han parlat, també han anun-ciat aquests dies.
25Vosaltres sou els hereus dels profetes i de l’aliança que Déu establí a Abraham: en la seva descendència seran be-neïdes totes les races de la terra.
26Déu, fent ressuscitar el seu Servent, us l’ha enviat amb preferència a vosaltres perquè us portés benedicció en la separació de cada un de vosaltres de la pròpia maldat.”
S'ha seleccionat:
FETS 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya