FETS 3:1-16

Pere i Joan pujaven [junts] cap al tem-ple a l’hora de l’oració de mitja tarda. Hi havia un home paralític de naixement que l’hi portaven cada dia i el deixaven vora la porta del temple, que en diuen la Bella, a fi que demanés al-moina als qui hi entraven. Aquest, veient que Pere i Joan anaven a entrar al temple, els demanava que li donessin almoina. Pere, al mateix temps que Joan, se’l va quedar mirant i li digué: “Mira’ns.” I ell estava atent esperant rebre’n al-guna cosa. Però Pere li digué: “De plata i d’or, no en tinc; però el que tinc, t’ho dono: En nom de Jesucrist, el Natzarè, cami-na!” I agafant-lo de la mà dreta l’alçà. De sobte se li afermaren les cames i els turmells, i es posà dret d’un salt i caminava. Llavors va entrar al temple amb ells, caminant i saltant i lloant Déu. Tot el poble el veié caminant i lloant Déu, i s’adonaven que aquell era el captaire que seia a la porta Bella del temple, i no se’n sabien avenir, astorats, del que li havia passat. Com que ell anava agafat a Pere i Joan, tot el poble, impressionat, va cór-rer per a unir-se a ells al pòrtic anome-nat de Salomó. Pere, en veure l’aglomeració, els digué: “Homes d’Israel, per què us admi-reu d’això? Per què ens mireu com si haguéssim fet caminar aquest home amb el nostre poder o la nostra pietat? El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, glorificà el seu servent Jesús, aquell qui vosaltres vau lliurar i vau rebutjar quan va comparèixer davant Pilat, tot i que ell el volia deixar anar; però vosaltres vau negar el Sant i Just, i vau demanar que us indultés un assassí; vau matar l’autor de la vida, però Déu el ressuscità d’entre els morts i nosaltres en som testimonis. I per la fe en el nom d’ell, a aquest que veieu i coneixeu, el seu nom li ha donat fermesa; i la fe, que actua per mitjà d’ell, l’ha restablert totalment davant de tots vosaltres.