2 TIMOTEU 1:3-7

Dono gràcies a Déu, a qui tributo l’a-doració que em ve dels avantpassats, amb netedat de consciència, quan en les meves oracions et tinc present constantment nit i dia. Encara veig les teves llàgrimes de co-miat i enyoro de veure’t per a omplir-me de goig. Tinc el record d’aquella fe tan sincera que hi ha en tu, aquella fe que va arrelar primer en la teva àvia Lois, després en la teva mare Eunice i, estic segur, també en tu. Per aquesta raó et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu transmès per la meva impo-sició de mans. Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny