2 SAMUEL 22
22
Càntic de David
1David va adreçar al Senyor les paraules d’aquest càntic el dia que el Senyor el deslliurà de les mans de tots els seus enemics i de les mans de Saül.
2Digué:
“El Senyor és la meva roca i el meu castell,
el meu llibertador i el meu Déu,
3el meu penyal on m’emparo,
el meu escut i la defensa salvadora,
la meva ciutadella i el meu refugi.
Salvador meu! El qui em salva de la violència.
4Invoco el Senyor, que és digne de lloança,
i em veig salvat dels meus enemics.
5”M’encerclaven onades de mort,
i m’espaordien els torrents de Belial.
6Els llaços infernals em rodejaven,
m’havien sorprès els paranys de la mort.
7En la meva angoixa, invocava el Senyor,
implorava el meu Déu;
del seu santuari estant va sentir el meu crit,
i el clam que li adreçava
va ressonar a la seva orella.
8”Llavors, la terra fou sacsejada i tremolà;
els fonaments del cel trontollaven,
s’esfondraven sota el seu furor.
9Una fumarada pujà del seu bufec,
i la seva boca llançava foc abrusador;
tot ell era una brasa roent.
10Inclinà la volta del cel i davallà;
tenia estesa sota els peus una fosca nuvolada.
11Volava prenent un querubí per muntura,
i planava sobre les ales del vent.
12Com a cobertura es féu un cercle de tenebres,
i com a pavelló, les aigües tene-broses;
núvols sobre els núvols.
13Pel furor de la seva presència
esclataren centelles de foc.
14El Senyor, des del cel, féu esclatar la tronada,
i l’Altíssim féu retrunyir la seva veu.
15Disparà les seves fletxes i els espantà,
multiplicà els llamps i sembrà la derrota.
16El llit de les aigües quedà a la vista,
i els fonaments de la terra al descobert,
sota la imprecació del Senyor,
sota la forta alenada de la seva indignació.
17”Des de dalt allargà la mà i m’agafà,
em tragué fora de tanta angúnia.
18M’alliberà del meu potent enemic,
dels qui m’odiaven i eren més forts que no pas jo.
19Volien assaltar-me en dia d’infortuni,
però el Senyor vingué a sostenir-me;
20m’ha fet sortir a camp obert,
m’alliberà perquè em vol bé.
21”El Senyor em recompensa segons la meva justícia,
em retribueix d’acord amb la puresa de les meves mans,
22perquè he guardat els camins del Senyor
i no m’he allunyat del respecte al meu Déu.
23Tinc presents tots els seus decrets,
mai no he rebutjat els seus preceptes,
24he complert honestament amb ell
i m’he guardat de la dolenteria.
25El Senyor em retribueix segons la meva justícia,
segons la meva puresa, palesa als seus ulls.
26”Amb el fidel et mostres fidel,
amb l’home íntegre et mostres ínte-gre,
27amb el sincer et portes sincerament,
però amb el falsari et tornes rigorós.
28Perquè tu defenses el poble hu-miliat,
i abaixes els ulls dels altius.
29”Tu, Senyor, ets la meva llàntia,
el Déu que il·lumina les meves te-nebres.
30Amb tu em llanço contra els exèrcits,
amb el meu Déu traspasso la mu-ralla.
31El camí de Déu és perfecte;
la paraula del Senyor, digna de confiança.
És un escut per a tots els qui s’hi acullen.
32”Perquè, qui és Déu fora del Senyor?
Qui és una roca ferma fora del nostre Déu?
33El Déu que em fa de fortalesa inex-pugnable,
que ha fet irreprensible la meva conducta.
34Qui fa els meus peus com el de les daines,
i em manté ferm dalt dels cims.
35M’ha entrenat les mans per al combat,
els meus braços per a tensar la ballesta.
36”Tu m’has donat l’escut de la teva protecció,
la teva benignitat m’eleva.
37Tu alleugeres el pas del meu cami-nar,
i els meus turmells no flaquegen.
38Persegueixo els meus enemics i els atrapo,
i no torno sense haver-los abatut.
39Els he vençut i aixafat, i no podran alçar-se;
han caigut sota els meus peus.
40”M’has cenyit de força per a la lluita,
doblegues sota meu els agressors,
41fas que es girin d’esquena els meus enemics;
i he pogut suprimir els qui m’odia-ven.
42Criden, però ningú no els salva;
s’adrecen al Senyor, però no els respon.
43Els desfaig com la pols de la terra,
els aixafo com el fang del carrer.
44”Tu m’has alliberat dels avalots del meu poble,
m’has guardat com a cap de les nacions;
un poble que jo no coneixia, ara em serveix.
45Gent forastera busca complaure’m;
amb gran atenció, ara m’obeeixen.
46Els estrangers s’han afeblit,
surten tremolant dels seus reductes.
47”Visqui el Senyor i beneïda sigui la meva roca!
Sigui exalçat el Déu de la meva salvació!
48Déu, que et dignes vindicar-me
i abats els pobles als meus peus,
49que em deslliures dels meus enemics,
que m’alces fora de l’abast dels meus adversaris
i em salves de l’home violent.
50Per això et lloaré, Senyor, enmig de les nacions,
cantaré salms al teu nom:
51”Ell és qui magnifica les victòries del seu rei,
qui tracta bondadosament el seu ungit,
David, i el seu llinatge per sempre!”
S'ha seleccionat:
2 SAMUEL 22: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya