2 REIS 4:8-17

En una ocasió que Eliseu passava per Xunem, una dona distingida que hi vivia li va insistir perquè es quedés a men-jar, i des d’aleshores sempre que passa-va per allí hi anava a menjar. Ella va comentar amb el seu marit: “A mi em sembla que aquest home que tot sovint passa per casa nostra és un sant home de Déu. Si et sembla bé, fem-li una petita habitació d’obra a dalt i parem-li un llit, una taula, una cadira i un canelobre, perquè quan vingui a casa s’hi pugui retirar.” Així, doncs, un dia Eliseu hi va arri-bar i es va retirar a l’habitació a des-cansar. Més tard va dir a Guehazí, el seu criat: “Fes venir aquesta xunemita.” La va cridar i ella es va presentar davant seu. Llavors ell digué a Guehazí: “Digues-li: Mira, tu t’has esforçat per ser-vir-nos amb tota aquesta sol·licitud; què voldries que fes jo per tu? ¿Vols que parli a favor teu al rei o al cap de l’exèrcit?” Però ella respongué: “Ja visc rodejada de la meva gent.” Ell comentà amb Guehazí: “Què po-dríem fer per ella?”, i aquest va contes-tar: “El cas és que ella no té fills i el seu marit ja és vell.” Llavors digué: “Fes-la venir.” La va cridar i ella es va aturar davant la porta. I Eliseu li digué: “L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.” Però ella li replicà: “No, senyor meu, no has de burlar-te de la teva serventa, home de Déu!” Però la dona va concebre i va infan-tar un fill l’any següent, per l’època que Eliseu li havia dit.