2 REIS 23
23
Confirmació del pacte
1Llavors el rei va fer venir tots els ancians de Judà i de Jerusalem,
2i va pujar al temple del Senyor; i tots els homes de Judà i tots els habitants de Jerusalem es van reunir amb ell, amb els sacerdots, els profetes i tot el poble, petits i grans, i va llegir davant d’ells totes les paraules del Llibre del Pacte que havien trobat al temple del Senyor.
3El rei, dret dalt l’estrada, es va com-prometre davant del Senyor a seguir-lo i guardar els seus manaments, els seus testimonis i els seus estatuts amb tot el cor i amb tota l’ànima, i a mantenir les paraules del pacte escrites en aquest Llibre; i tot el poble va confirmar el pacte.
Reforma de Josies
4Llavors, el rei va ordenar al gran sa-cerdot Hilquià i als segons sacerdots i als guardians de la porta que traguessin del temple del Senyor tots els objectes que s’havien fet per a Baal, per a Aixerà i per a tota l’estelada, i els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i dugué les cendres a Betel.
5Va suprimir els sacerdots pagans que els reis de Judà havien instituït perquè cremessin encens als llocs alts de les ciutats de Judà i dels voltants de Jerusalem, i els qui oferien perfums a Baal, al sol i a la lluna, als signes del zodíac i a tota l’estelada.
6Va treure la imatge d’Aixerà del tem-ple del Senyor cap als afores de Jerusalem, al torrent de Cedró, i allà la va cremar; la va reduir a pols i llançà les cendres a la fossa comuna.
7També va enderrocar les cases de prostitució sagrada que hi havia dins el temple del Senyor, on les dones teixien ornaments per a Aixerà.
8Va reunir tots els sacerdots de les ciutats de Judà i profanà els llocs alts on aquells sacerdots cremaven encens, des de Gueba fins a Beerxeba. Va enderro-car el lloc alt del recinte que hi havia a l’entrada de la porta de Jehoixua, gover-nador de la ciutat, situat a l’esquerra, entrant a la porta de la ciutat.
9Però els sacerdots dels llocs alts no podien participar de l’altar del Senyor a Jerusalem, sinó que menjaven dels pans àzims enmig dels seus germans.
10Va declarar impur el Tòfet#23,10 o crematori. de la vall de Benhinnom, perquè ningú més no fes passar pel foc el seu fill o la seva filla en honor de Moloc.
11També va treure els cavalls que els reis de Judà havien dedicat al sol, a l’entrada del temple del Senyor, en les dependències al costat de l’estatge de l’eunuc Natan-Mèlec, i va cremar els carros del sol.
12El rei també va enderrocar els altars que hi havia dalt del terrat de la cambra alta d’Acaz, construïts pels reis de Judà, i els altars que va construir Manassès als dos atris del temple del Senyor; els va treure d’allà i en va escampar la pols pel torrent de Cedró.
13Igualment, el rei va profanar els llocs alts que hi havia davant de Jerusalem, que eren a la dreta de la muntanya de les Oliveres, els quals havia fet cons-truir Salomó, rei d’Israel, per a Astarte, l’abominació dels sidonis, per a Que-moix, l’abominació de Moab, i per a Milcom, l’abominació dels ammonites.
14Va esmicolar les estàtues, va trencar les imatges d’Aixerà, i va omplir aquells llocs d’ossos humans.
15Va destruir també l’altar que hi havia a Betel, i el lloc alt que havia construït Jeroboam, fill de Nebat, aquell que ha-via induït Israel a pecar. Aquest altar i el lloc alt, els va destruir, els va cremar i els va reduir a pols, junt amb les imatges d’Aixerà.
16Després, Josies es va fixar en els sepulcres que hi havia a la muntanya, i va fer que en traguessin els ossos; els va cremar sobre l’altar, i el va contaminar, complint la paraula del Senyor que ha-via pronunciat aquell home de Déu que va anunciar aquestes coses.
17Després digué: “Què és aquest mo-nument que veig?” Els homes de la ciu-tat li van contestar: “És el sepulcre de l’home de Déu que vingué de Judà i va predir aquestes coses que tu has fet contra l’altar de Betel.”
18Ell digué: “Deixeu-lo, que ningú no remogui els seus ossos.” I van respectar els seus ossos junt amb els ossos del profeta que havia vingut de Samaria.
19Igualment, tots els santuaris dels llocs alts que hi havia a les ciutats de Samaria, que els reis d’Israel havien construït irritant el Senyor, Josies els va suprimir i va fer amb ells igual com havia fet a Betel.
20Tots els sacerdots dels llocs alts que allà hi havia, els va immolar sobre els seus mateixos altars, i va cremar damunt d’ells ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.
Josies celebra la Pasqua
21Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble: “Celebreu la Pasqua en honor al Senyor, el vostre Déu, d’acord amb el que és prescrit en aquest Llibre del Pacte.”
22Ben cert que mai no s’havia celebrat una Pasqua com aquella des dels temps dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà.
23Tan sols l’any divuitè del rei Josies es va celebrar a Jerusalem una Pasqua així en honor del Senyor.
Conclusió de la reforma
24Josies va eliminar també els nigro-màntics, els endevins, els ídols domès-tics i els altres ídols, totes les abominacions presents al país de Judà i a Jerusalem, a fi d’acomplir les paraules de la Llei escrites en el llibre que havia trobat el sacerdot Hilquià en el temple del Senyor.
25No hi hagué, abans de Josies, cap rei que s’hagués convertit com ell al Senyor, amb tot el seu cor, amb tota la seva ànima i amb totes les seves forces, se-guint tota la Llei de Moisès; ni, després d’ell, no se n’ha alçat cap d’igual.
26Amb tot, el Senyor no va apaivagar la gran còlera que tenia encesa contra Judà per causa de totes les ofenses amb què l’havia enutjat Manassès.
27I el Senyor va sentenciar: “També allunyaré Judà de la meva presència, com vaig allunyar Israel, i rebutjaré aquesta ciutat que havia escollit, Jerusalem, i el temple, del qual havia dit: Allà estarà el meu nom!”
Mort de Josies
28La resta de la història de Josies, i tot el que va fer, ¿no és descrita al llibre de les cròniques dels reis de Judà?
29Al seu temps, el faraó Necó, rei d’Egip-te, va pujar contra el rei d’Assíria, en direcció al riu Eufrates, i el rei Josies li va sortir al pas, però aquell el va matar a Meguidó, tan bon punt el va tenir al davant.
30Els seus servidors el van portar, dalt d’un carro, des de Meguidó fins a Jerusalem, i el van enterrar al seu sepulcre. Llavors la gent del país prengué Joahaz, fill de Josies, el van ungir i el van pro-clamar rei en lloc del seu pare.
Regnat de Joahaz a Judà
31Joahaz tenia l’edat de vint-i-tres anys quan va començar a regnar, i va regnar tres mesos a Jerusalem. El nom de la seva mare era Hamutal, filla d’Irmeia-hu, de Libnà.
32I va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havien fet els seus avantpassats.
33El faraó Necó el va empresonar a Riblà, en territori d’Hamat, per impedir que regnés a Jerusalem, i va imposar al país una contribució de cent talents de plata i un talent d’or.
34Llavors el faraó Necó va posar com a rei Eliaquim, fill de Josies, en lloc del seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. I a Joahaz el va agafar i se l’endugué a Egipte, i allí va morir.
35Joiaquim va pagar la plata i l’or al faraó, però va haver d’imposar al país una contribució personal per a pagar la quantitat que demanava el faraó. Va exi-gir la plata i l’or de la gent del país, a cadascú d’acord amb les seves possibili-tats, per donar-ho al faraó Necó.
Regnat de Joiaquim a Judà
36Joiaquim tenia l’edat de vint-i-cinc anys quan va començar a regnar, i va regnar onze anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Zebudà, filla de Pedaià, de Ruma.
37I va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havien fet els seus avantpassats.
S'ha seleccionat:
2 REIS 23: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya