2 CRÒNIQUES 6
6
Salomó fa la dedicació del temple
1Llavors Salomó va exclamar: “El Senyor digué que volia habitar dins la foscor.
2Jo t’he construït, doncs, un temple per morada, perquè hi resideixis per sempre.”
3Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta,
4i digué: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que allò que va prometre de paraula al meu pare David ho ha com-plert amb la seva mà i ha dit:
5‘Des del dia que vaig treure de la terra d’Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat d’entre totes les tribus d’Is-rael perquè se m’hi edifiqués un temple que portés el meu nom, ni tampoc no he escollit ningú perquè fos el cabdill del meu poble Israel;
6però ara he escollit Jerusalem perquè sigui el sojorn del meu nom, i he escollit David perquè sigui qui dirigeixi el meu poble d’Israel.’
7I David, el meu pare, tenia el propòsit d’edificar un temple al nom del Senyor, el Déu d’Israel,
8però el Senyor digué a David, el meu pare: ‘El projecte que has tingut en el teu cor, d’edificar un temple al meu nom, has fet bé de tenir-lo,
9però no seràs tu qui edificarà el tem-ple, sinó un fill teu que sortirà de les teves entranyes; ell edificarà el temple al meu nom.’
10El Senyor ha complert la promesa que va fer. Jo m’he alçat al lloc de David, el meu pare, i he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor va prometre, i he edificat el temple al nom del Senyor Etern, el Déu d’Israel,
11i hi he disposat un lloc per a l’arca que conté l’aliança del Senyor, que ell va fer amb els fills d’Israel.”
Pregària personal de Salomó
12Després Salomó es va situar davant de l’altar del Senyor, en presència de tota l’assemblea d’Israel, amb les mans alçades.
13Val a dir que Salomó havia fet una tribuna de bronze de cinc colzades de llargada per cinc d’amplada i tres d’al-çada, i l’havia situada enmig del pati. Ell, doncs, havia pujat dalt la tribuna i s’havia agenollat, davant tota l’assemblea d’Israel, amb les mans alçades cap al cel.
14Llavors digué: “Senyor Etern, Déu d’Israel, no hi ha cap déu igual a tu, ni en el cel ni en la terra, que compleixes l’aliança i la misericòrdia amb els teus servents que de tot cor caminen davant teu,
15que has complert el que vas prometre al teu servent David, el meu pare; li ho vas prometre de paraula i avui ho ha complert la teva mà.
16Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, compleix igualment amb el teu servent David, el meu pare, la promesa que li vas fer: ‘No et faltarà mai davant meu un home que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin la seva conducta per caminar en la meva Llei, així com tu has caminat davant meu.’
17Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, confirma la promesa que vas fer al teu servent David.
18Però, ¿serà veritat que Déu pot ha-bitar amb els homes sobre la terra? Heus aquí que ni el cel ni el cel del cel no et poden contenir: molt menys aquest tem-ple que jo he construït!
19Tot i així, Senyor, Déu d’Israel, para atenció a la pregària i a la súplica del teu servent escoltant el clam i la súplica que el teu servent eleva davant teu:
20que els teus ulls estiguin fixos sobre aquest temple nit i dia, sobre aquest lloc en el qual vas dir que posaries el teu nom, per escoltar la pregària que hi fa el teu servent.
Pregària a favor del poble
21Escolta, doncs, la súplica que el teu servent i el teu poble et dirigiran des d’aquest lloc; tu l’escoltaràs des del lloc de la teva morada, el cel; sí, l’escoltaràs i el perdonaràs.
22Si algú peca contra el seu proïsme, i se li imposa una imprecació, fent-lo jurar contra si mateix, de manera que hagi de venir a jurar davant el teu altar en aquest temple,
23tu, des del cel, escolta, actua i fes justícia als teus servents: condemna el malvat fent recaure els seus fets sobre el seu propi cap, i justifica l’innocent premiant-lo segons el seu comportament.
24Si el teu poble d’Israel és derrotat davant l’enemic, per haver pecat contra tu, però ells es converteixen i exalcen el teu nom, preguen i supliquen davant teu en aquest temple,
25tu, del cel estant, escoltaràs el teu poble d’Israel i els perdonaràs el pecat i els retornaràs a la terra que vas donar a ells i als seus avantpassats.
26Si el cel es tanca i deixa de ploure per haver pecat ells contra tu, si preguen des d’aquest lloc i exalcen el teu nom, i es converteixen del seu pecat quan tu els afligeixis,
27tu escolta’ls del cel estant, i perdona el pecat dels teus servents i del teu poble d’Israel, després que els hagis mostrat el bon camí que han de seguir; i concedeix llavors la pluja sobre la terra que has donat com a heretat al teu poble.
28Si hi hagués fam al país, si hi hagués pesta, si hi hagués una malura, calami-tat, llagosta o pugó, si l’enemic assetgés alguna de les ciutats del país, en qual-sevol plaga, en qualsevol malaltia,
29tota pregària, tota súplica que faci qualsevol home o tot el teu poble d’Is-rael, reconeixent cadascú la seva pròpia culpa i el seu propi dolor, i estenent les seves mans vers aquest temple,
30escolta-la tu, des del cel, en el lloc de la teva estada, i perdona; paga a ca-dascú segons la seva conducta, tu que coneixes el seu cor, perquè tu, només tu, coneixes el cor de tots els humans,
31a fi que et reverenciïn seguint els teus camins tots els dies de la seva vida i sobre la terra que vas donar als nostres avantpassats.
32També els estrangers, els qui no són del teu poble d’Israel, vinguts de terres llunyanes, atrets a causa del teu gran nom, de la teva mà poderosa i del teu braç estès, quan vinguin a pregar en aquest temple,
33escolta’ls des del cel, el lloc de la teva estada, i actua d’acord amb tot el que et demanin, a fi que tots els pobles de la terra coneguin el teu nom i et venerin, com el teu poble d’Israel, i perquè sàpiguen que en aquest temple que he edificat és invocat el teu nom.
34Quan el teu poble surti de campanya contra el seu enemic, pel camí per on l’hauràs enviat, si et prega mirant cap a aquesta ciutat que tu has escollit i al temple que jo he edificat al teu nom,
35escolta del cel estant la seva oració suplicant i defensa la seva causa.
36Si pequen contra tu –perquè no hi ha cap home que no pequi–, i tu, enutjat contra ells, els deixes a mans dels ene-mics i aquests els duen captius a algun país llunyà o proper,
37i llavors ells reflexionen estant al país on són captius, es converteixen i et supliquen misericòrdia en la terra dels seus segrestadors dient: ‘Hem pecat, hem estat dolents; som culpables!’,
38i es converteixen a tu de tot cor i amb tota la seva ànima, a la terra dels ene-mics que els hauran fet presoners, i et supliquen mirant vers la terra que vas donar als seus avantpassats, la ciutat que has escollit i el temple que he edi-ficat al teu nom,
39llavors, del cel estant, el lloc de la teva estada, escolta la seva oració supli-cant i defensa la seva causa, i perdona el teu poble en tot allò en què hagi pecat contra tu.
Conclusió de la pregària
40Ara, doncs, Déu meu, et prego que tinguis els ulls oberts i l’oïda atenta a les pregàries que et facin en aquest lloc.
41I ara, Senyor Déu, alça’t, vine al lloc on sojornaràs, tu i l’arca del teu poder. Que els teus sacerdots, Senyor-Déu, es vesteixin de gala, i que els teus fidels s’alegrin en el bé!
42Oh Déu i Senyor, no desatenguis el teu ungit, recorda’t de les misericòrdies fetes a David, el teu servent.”
S'ha seleccionat:
2 CRÒNIQUES 6: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya