2 CRÒNIQUES 32
32
Invasió de Sennaquerib
1Després d’aquestes coses i d’aquesta actitud de fidelitat, es va presentar Sennaquerib, rei d’Assí-ria, va envair Judà i va assetjar les ciu-tats fortes, intentant apoderar-se’n.
2Quan Ezequies veié que Sennaquerib havia vingut amb la intenció d’atacar Jerusalem,
3va consultar els seus prínceps i els seus homes valents sobre la convenièn-cia d’estroncar les deus d’aigua que hi havia fora de la ciutat, i ells van estar-hi d’acord.
4Es va aplegar una munió de gent i van estroncar totes les deus d’aigua i el torrent que corria subterrani, perquè deien: “¿És que permetrem que, quan arribin els reis d’Assíria, trobin aigua abundant?”
5Després emprengué amb decisió la restauració de les parts enderrocades de la muralla, va aixecar més les torres, va fer una segona muralla a l’exterior i va consolidar el Mil·ló#32,5 el Terraplè. de la ciutat de David. També va fabricar una gran quantitat de dards i d’escuts.
6Va designar caps militars per a dirigir el poble, va reunir la gent a la plaça de la porta de la ciutat i els va encoratjar dient:
7“Sigueu forts i valents! No tingueu por ni us acovardiu davant el rei d’Assí-ria ni davant la multitud que ve amb ell, perquè el qui va a favor nostre és més poderós que no pas el qui va a favor seu.
8Ell compta amb un braç de carn, però nosaltres comptem amb el Senyor, el nostre Déu, per a ajudar-nos i combatre en les nostres batalles!” I el poble es va encoratjar amb les paraules d’Ezequies, rei de Judà.
Ambaixada de Sennaquerib
9Després d’això, Senaquerib, rei d’As-síria, mentre assetjava Laquix amb totes les seves tropes, va enviar uns servidors seus a Jerusalem a trobar Ezequies, rei de Judà, i a tots els de Judà que eren a Jerusalem, per dir-los:
10“Això diu Sennaquerib, rei d’Assí-ria: En què confieu per a quedar-vos assetjats dins de Jerusalem?
11¿No serà que Ezequies us enganya, ja que us exposa a morir de fam i de set, quan us diu: ‘El Senyor, el nostre Déu, ens salvarà de la mà del rei d’Assíria?’
12Aquest Ezequies, ¿no és aquell que ha suprimit els seus llocs alts i els seus altars i ha ordenat a Judà i a Jerusalem: ‘Davant d’un únic altar adorareu i da-munt d’ell cremareu encens?’
13¿És que ignoreu el que jo i els meus predecessors hem fet a tots els pobles dels altres països? ¿És que els déus dels pobles d’aquestes nacions han pogut salvar el seu país de les meves mans?
14¿Quin, d’entre tots els déus d’aquells pobles que els meus predecessors han destruït, ha estat capaç de salvar el seu poble de les meves mans, perquè ara el vostre Déu us pugui salvar de les meves mans?
15Mireu que Ezequies no us enganyi, ni us deixeu seduir d’aquesta manera. No us el cregueu pas, perquè cap déu de cap nació ni de cap reialme no ha pogut salvar el seu poble de la meva mà ni de la mà dels meus predecessors. Per tant, tampoc els vostres déus no us en podran salvar.”
16Els seus servidors encara van dir més coses contra el Senyor-Déu i contra Ezequies, el seu servent.
17A més, va redactar un escrit per insultar i vituperar el Senyor, el Déu d’Is– rael, en aquests termes: “De la mateixa manera que els déus de les nacions de la terra no van poder salvar el seu poble de les meves mans, tampoc el Déu d’Ezequies no podrà salvar el seu poble.”
18I es van posar a cridar fort en llengua jueva al poble de Jerusalem que era dalt de la muralla, per atemorir-lo i desani-mar-lo i així poder conquerir la ciutat.
19Parlaven del Déu de Jerusalem com dels déus de les nacions de la terra, que són déus fets pels homes.
20Davant d’això, el rei Ezequies i el profeta Isaïes, fill d’Amós, van fer ora-ció clamant al cel,
21i el Senyor va enviar un àngel que va destruir tots els soldats, comandants i capitans del campament del rei d’As-síria. Això va fer que ell se’n tornés avergonyit cap al seu país. I així que va entrar al temple del seu déu, els seus propis fills el van matar a tall d’espasa allí mateix.
22Així el Senyor va salvar Ezequies i la població de Jerusalem de les mans de Sennaquerib, rei d’Assíria, i de les mans de tothom, i els va concedir la pau amb tots els veïns.
23Molta gent venia a Jerusalem a portar ofrenes al Senyor i presents esplèndids a Ezequies, rei de Judà, perquè d’ençà d’aquells fets va créixer molt el seu prestigi als ulls de totes les nacions.
Darrers temps del regnat d’Ezequies
24Per aquella època, Ezequies va em-malaltir de mort, però va pregar al Senyor i ell li va contestar per mitjà d’un senyal prodigiós.
25Però Ezequies no va correspondre al benefici que li havia fet, sinó que el seu cor es va enorgullir, i amb això va atrau-re la còlera del Senyor damunt seu i damunt de Judà i Jerusalem.
26Però, malgrat haver-se enorgullit el seu cor, Ezequies es va humiliar, ell i els habitants de Jerusalem. Per això la cò-lera del Senyor no va tornar a esclatar contra ells mentre Ezequies visqué.
27Ezequies va arribar a tenir moltes riqueses i honors, i va atresorar una gran quantitat de plata, d’or, de pedres precioses, de perfums, d’escuts i d’objectes de valor de tota mena.
28Tenia també magatzems per a les collites de blat, de vi i d’oli, estables per a totes les classes de bestiar i pletes per als ramats.
29A més, es va fer construir ciutats i va adquirir molts ramats de bestiar gros i menut, perquè Déu li havia donat una riquesa bastant gran.
30Ezequies va ser qui va tapar la sor-tida superior de les fonts de Guihon i les desvià per un canal subterrani cap a la part occidental de la ciutat de David. Ezequies triomfava en tot el que em-prenia,
31però en l’afer dels missatgers que els prínceps de Babilònia li van enviar per investigar el senyal prodigiós que havia esdevingut al país, Déu el va abandonar per provar-lo, a fi d’aclarir tot el que hi havia en el seu cor.
32La resta de la història d’Ezequies i les seves accions de pietat ja són escri-tes en la Visió del profeta Isaïes, fill d’Amós, i en el Llibre dels reis de Judà i d’Israel.
33Per últim, Ezequies s’adormí amb els seus avantpassats, i el van enterrar a la pujada dels sepulcres de la família de David. En el seu sepeli, tot Judà i els habitants de Jerusalem li van retre ho-nors fúnebres. I el seu fill Manassès va regnar en lloc d’ell.
S'ha seleccionat:
2 CRÒNIQUES 32: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya