1 SAMUEL 30
30
Els amalequites saquegen Siclag
1Al cap de tres dies, David i els seus homes van arribar a Siclag, i es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i contra Siclag; havien desolat Siclag i l’havien incendiat.
2S’havien endut presoneres les dones i tots el qui estaven allí, des del més petit fins al més gran. No van matar ningú, només se’ls van endur i van se-guir el seu camí.
3Quan David i els seus homes van arri-bar a la ciutat, veieren que l’havien incendiada i que les seves dones, els seus fills i les seves filles, havien estat enduts captius.
4Llavors David i la gent que anava amb ell es van posar a plorar a crits, fins que no els van quedar forces per a plorar més.
5També les dues mullers de David van ser fetes presoneres, Ahinóam, la jiz-reelita, i Abigaïl, la que fou muller de Nabal, la carmelita.
6David es va trobar en una situació molt greu, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, ja que tots tenien l’amargor a l’ànima, cadascú pels seus fills i per les seves filles. Però David es va enfortir en el Senyor, el seu Déu.
David salva els captius
7Llavors David digué al sacerdot Abiatar, fill d’Ahimèlec: “Et prego que em portis l’efod.” I Abiatar li va portar l’efod.
8David va consultar el Senyor: “¿Haig de perseguir aquests bandits? ¿Els po-dré atrapar?” La resposta fou: “Persegueix-los, perquè és segur que els atraparàs i alliberaràs els [presoners].”
9David va continuar la persecució amb els sis-cents homes que l’acompanyaven i van arribar al torrent de Bessor, on es van quedar alguns ressagats.
10David va continuar la persecució amb quatre-cents homes, ja que eren dos-cents els que es van quedar, perquè estaven massa cansats per a travessar el torrent de Bessor.
11Van trobar un egipci perdut al camp i el van portar a David. Li van donar pa perquè mengés i aigua perquè begués.
12També li van donar un tros de pa de figues seques i dos raïms de panses. Després de menjar es va reanimar, perquè feia tres dies i tres nits que no menjava pa ni bevia aigua.
13Llavors David li preguntà: “De qui ets tu i d’on véns?” Ell respongué: “Sóc un criat egipci, servent d’un amalequita. El meu amo em va deixar abandonat fa tres dies, perquè em vaig posar malalt.
14Havíem fet una incursió al Nègueb dels quereteus, i al de Judà, i també contra el Nègueb de Caleb, i vam calar foc a Siclag.”
15David li va preguntar: “¿Em podries guiar fins a on són aquells bandits?” Ell respongué: “Jura’m per Déu que no em mataràs, ni em posaràs a les mans del meu amo, i jo et guiaré a on és aquella gent.”
16Els va guiar allà i els van trobar escampats per tot el camp, menjant, bevent i cantant, per l’abundant botí que havien pres de la terra dels filisteus i de Judà.
17David els va atacar des del crepuscle fins al capvespre de l’endemà, sense que se n’escapés ni un, llevat de quatre-cents joves que van fugir muntats en camells.
18David va rescatar tot el que els ama-lequites havien pres, incloses les seves dues mullers.
19No els va faltar res, ni petit ni gran, ni fills ni filles, ni despulles, ni res de tot el que els havien robat. David ho va recuperar tot.
20A més, els va prendre tots els ramats d’ovelles i vaques. Ho van presentar tot al seu davant i deien: “Aquest és el botí de David!”
21Després David va tornar on eren els dos-cents homes que, per estar massa cansats per continuar amb ell, s’havien quedat prop del torrent de Bessor. Van sortir a rebre David i els seus homes, i quan va arribar David el van aclamar.
22Llavors, una colla d’homes dolents i de mala voluntat d’entre els qui havien anat amb David van dir: “Ja que no han vingut amb nosaltres, no els donarem res del botí que hem rescatat. Només a cadascú la seva dona i els fills, perquè els prenguin i se’n vagin.”
23Però David digué: “No feu això, germans meus, amb allò que ens ha conce-dit el Senyor, que ens ha guardat i ens ha posat a les mans aquells bandits que ens havien atacat.
24Qui us donarà la raó en aquest cas? Perquè, la part del qui baixa al combat ha de ser igual a la del qui es queda a guardar el bagatge; ho han de compartir per igual.”
25Des d’aquell dia endavant, va quedar establert com a llei i norma a Israel, fins al dia d’avui.
26Quan David va arribar a Siclag, va trametre una part del botí als ancians de Judà, amics seus, amb aquest missatge: “Aquí teniu un present per a vosaltres, de les despulles dels enemics del Senyor.”
27En va trametre als de Betul, als de Ramat-Nègueb, als de Jatir,
28als d’Aruedà, als de Xifamot, als d’Eixtemoa,
29als de Racal, als de les poblacions de Jerahmeel, als de les poblacions dels quenites,
30als d’Hormà, als de Boraixan, als d’Atac,
31als d’Hebron, i als de tots els llocs que David i els seus homes solien fre-qüentar.
S'ha seleccionat:
1 SAMUEL 30: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya