1 SAMUEL 20
20
Jonatan ajuda David
1Llavors David va fugir de Naiot de Ramà, va anar a trobar Jonatan i li digué: “Què he fet? Quina és la meva falta o quin és el meu crim contra el teu pare perquè em vulgui matar?”
2Ell li respongué: “De cap manera! No moriràs. Mira, el meu pare no fa res d’important ni res d’insignificant que no m’ho comuniqui a mi. Per què m’amagaria el meu pare una cosa així? No és possible!”
3David, però, va insistir: “El teu pare sap prou bé que em tens afecte, i ha pensat: ‘Que Jonatan no sàpiga res d’ai-xò, no sigui que es disgusti.’ Tanmateix, per vida del Senyor i per vida teva que no hi ha més d’un pas entre jo i la mort!”
4Jonatan li va contestar: “Jo faré per tu qualsevol cosa que desitgis.”
5Llavors David digué a Jonatan: “Mira, demà és el noviluni i jo tinc el deure de seure a taula amb el rei, però tu em deixaràs marxar i m’amagaré al camp fins a la tarda del tercer dia.
6Si el teu pare em troba a faltar, llavors diràs: David m’ha demanat amb insistència que li deixés fer una visita ràpida a Betlem, la seva ciutat, perquè tota la família hi celebra el sacrifici anual.
7Si contesta: ‘Està bé’, el teu servent pot estar tranquil; però si es posa furiós, estigues segur que té pensada la meva ruïna.
8Tu, però, sigues magnànim amb el teu servent, ja que has fet que el teu servent establís amb tu un pacte del Senyor. I si trobes en mi algun crim, mata’m tu mateix! Per què m’has de lliurar al teu pare?”
9Jonatan exclamà: “No, això no! Si arribava a saber que el meu pare té de-terminat de fer-te mal, et penses que no t’ho diria?”
10Llavors David digué a Jonatan: ”Qui m’ho farà saber, en cas que el teu pare respongui asprament?”
11Jonatan respongué a David: “Vine, sortim al camp.” El dos van sortir al camp,
12i Jonatan digué: “El Senyor, Déu d’Israel, en sigui testimoni! Quan jo hagi sondejat el meu pare, demà o demà passat, cap a aquesta hora, si tot va bé a David i no t’ho faig saber,
13que el Senyor em castigui severament. I si el meu pare té intenció de fer-te mal, t’ho faré saber i et deixaré mar-xar perquè et posis a resguard. I que el Senyor estigui amb tu, com ha estat amb el meu pare!
14Si aleshores encara sóc viu, tracta’m amb la bondat del Senyor; però si sóc mort,
15no privis mai la meva família del teu favor, ni quan el Senyor extermini de la terra, un a un, els enemics de David,
16ja que Jonatan ha fet un pacte amb la casa de David i el Senyor passarà comptes amb els enemics de David.”
17Jonatan va renovar el jurament a David per l’afecte que li tenia, ja que se l’estimava més que la pròpia vida.
18Després li digué: “Demà és noviluni i et trobaran a faltar, perquè el teu seient serà buit.
19Però demà passat baixaràs decidit i vindràs al lloc on et vas amagar l’altre dia i t’esperaràs a la pedra d’Èzel.
20Jo tiraré tres fletxes cap a aquell cantó, com si fes pràctiques.
21Quan digui al criat: ‘Vés a buscar les fletxes’, si a més li dic: ‘Mira, les fletxes són més ençà, agafa-les’, aleshores po-dràs venir, perquè estàs segur i no passa res. T’ho juro pel Senyor!
22Però si dic al criat: ‘Mira, les fletxes són més enllà’, aleshores vés-te’n, perquè és que el Senyor et fa marxar.
23I pel que fa al que hem tractat tots dos, el Senyor n’és testimoni entre jo i tu per sempre.”
24David, doncs, es va amagar al camp. I quan va arribar el noviluni, el rei es va entaular per a l’àpat.
25El rei seia, com de costum, al seu lloc, tocant a la paret. Llavors Jonatan es va alçar i Abner s’assegué al costat de Saül, i el seient de David quedava buit.
26Però aquell dia Saül no va dir res, pensant: “Deu ser casual; no deu estar pur, no es deu haver purificat.”
27Però al matí del segon dia del no-viluni, es va fixar que el seient de David era buit, i digué al seu fill Jonatan: “Per què no ha vingut a menjar el fill de Jessè, ni ahir ni avui?”
28Jonatan va contestar a Saül: “David va insistir que el deixés anar a Betlem.
29Em digué: ‘Et prego que em deixis marxar, perquè en aquella ciutat tenim un sacrifici familiar i un dels meus germans m’hi ha convidat. Si he trobat grà-cia als teus ulls, et prego que em deixis anar a visitar els meus germans.’ És per això que no ha vingut a l’àpat del rei.”
30Llavors Saül es va enfurismar contra Jonatan, i li digué: “Ah, fill de la perver-sa i rebel. ¿Que no sé jo que tens predi-lecció pel fill de Jessè, per a vergonya teva i deshonra de la teva mare?
31Tots els dies que el fill de Jessè visqui sobre la terra, tu no estaràs segur, ni tampoc el teu regne. Ara, doncs, fes que me’l portin, perquè és digne de mort.”
32Jonatan va contestar al seu pare Saül, i li digué: “Per què ha de morir? Què ha fet?”
33Llavors Saül va alçar la llança per ferir-lo, i Jonatan va comprendre que el seu pare estava decidit a matar David.
34Jonatan, indignat, es va alçar de taula i no va prendre aliment aquell segon dia de noviluni, perquè estava preocupat per David i pel fet que el seu mateix pare l’hagués ofès.
35L’endemà al matí, Jonatan va sortir al camp, a l’hora prevista amb David, acompanyat d’un noi.
36Llavors digué al noi: “Corre a collir les fletxes que jo tiri.” El noi va córrer, i ell va tirar la fletxa de manera que anés més enllà d’on era el noi.
37Quan el noi va arribar on era la fletxa que havia tirat Jonatan, aquest li va cridar: “¿No és més enllà de tu, la fletxa?”
38Jonatan va tornar a cridar: “Corre, vés de pressa, no t’entretinguis.” El noi va recollir la fletxa i va tornar on era el seu amo.
39Ell, però, no havia entès res; només Jonatan i David estaven al corrent.
40Tot seguit, Jonatan va donar les seves armes al noi que l’acompanyava i li digué: “Vés, porta-ho a la ciutat.”
41Quan el noi va marxar, David va sortir de darrere la pedra i, abocant-se de cara a terra, es prosternà tres vegades. Es van besar mútuament i van plo-rar plegats, sobretot David.
42Jonatan digué a David: “Vés-te’n en pau, ja que els dos ens hem fet aquest jurament en nom del Senyor: Que el Senyor estigui entre tu i jo, entre la teva descendència i la meva per sempre.”
43Després, David va marxar i Jonatan se’n tornà a la ciutat.
S'ha seleccionat:
1 SAMUEL 20: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya