1 SAMUEL 2
2
El càntic d’Anna
1Llavors Anna va fer aquesta pregària:
“El meu cor s’alegra en el Senyor. Ell m’ha fet alçar el front;
la meva boca es burla dels meus enemics,
perquè gaudeixo de la teva sal-vació.
2Ningú no és sant com el Senyor,
perquè no n‘hi ha cap fora de tu,
ni tampoc no hi ha cap roca com el nostre Déu.
3No incrementeu les paraules arro-gants,
que s’aparti de la vostra boca la insolència;
perquè el Senyor és un Déu que tot ho sap,
i a ell pertoca sospesar les accions.
4L’arc dels poderosos s’ha trencat,
però els febles s’han fet forts.
5Els qui anaven farts es lloguen per un tros de pa,
mentre que els qui tenien fam ja no en tenen.
Fins l’estèril ha infantat set vegades,
mentre que l’abundosa en fills s’emmusteeix.
6El Senyor és qui fa morir i qui fa viure,
qui fa baixar al país dels morts i qui en fa sortir.
7És el Senyor qui empobreix i qui enriqueix,
qui abat i qui exalça,
8qui aixeca de la pols l’indefens
i fa alçar el pobre de la immundícia
per fer-los seure entre els prínceps, i els farà heretar un tron de glòria.
Perquè són del Senyor els fonaments de la terra,
i damunt d’ells ha assentat el món.
9Ell guarda els passos dels seus fidels,
però els impius emmudiran en les tenebres,
perquè l’home no triomfarà per la força.
10Els adversaris del Senyor seran aterrats,
des del cel tronarà damunt seu.
El Senyor jutjarà els confins de la terra,
donarà la victòria al seu rei,
i alçarà el front del seu Ungit.”
11Elcanà va tornar a Ramà, a casa seva, i el noi es va quedar servint el Senyor, sota la vigilància del sacerdot Elí.
La maldat dels fills d’Elí
12Els fills d’Elí eren uns malvats que no reconeixien el Senyor
13ni les obligacions dels sacerdots en-vers el poble. Quan algú oferia un sacri-fici, venia el mosso del sacerdot, mentre es coïa la carn, amb la forquilla de tres pues a la mà,
14picava de la cassola, de l’olla, de la caldera, o de la perola, i tot el que treia amb la forquilla, el sacerdot s’ho queda-va per a ell. Així ho feien amb tots els israelites que acudien allà, a Siló.
15També abans que cremessin el sagí, venia el mosso del sacerdot i deia a l’home que oferia el sacrifici: “Dóna’m carn per a rostir-la per al sacerdot, perquè no t’acceptarà carn cuita, sinó crua.”
16I si l’home li contestava: “Que cre-min primer el sagí, i després agafaràs el que vulguis”, li responia: “No; me l’has de donar ara mateix, si no te la prendré per la força.”
17El pecat que cometien aquells joves era molt greu davant el Senyor, perquè menyspreaven les ofrenes al Senyor.
Samuel a Siló
18El jove Samuel servia davant el Senyor, cenyit amb un efod de lli.
19La seva mare cada any li feia una túnica petita que li portava quan pujava amb el seu marit a oferir el sacrifici anual.
20Aleshores Elí beneïa Elcanà i la seva muller dient: “Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, a canvi del que va demanar al Senyor.” Després se’n tornaven a casa seva.
21Efectivament, el Senyor va visitar Anna i ella va concebre i va infantar tres fills i dues filles, mentre Samuel creixia prop del Senyor.
22Elí era ja molt vell, i s’assabentà de tot el que feien el seus fills a Israel i que, fins i tot, cohabitaven amb les dones que servien a la porta del Tabernacle de Reunió,
23i els digué: “Per què us comporteu d’aquesta manera, que de tot el poble haig de sentir parlar de les vostres males accions?
24No, fills meus, que no són bons els rumors que sento; esteu provocant que el poble del Senyor prevariqui.
25Si un home peca contra un altre home, Déu el jutjarà, però si l’home peca contra el Senyor, qui intercedirà per ell?” Però ells no volien escoltar la veu del seu pare, perquè el Senyor havia decidit treure’ls la vida.
26Mentrestant, el jove Samuel anava creixent i es feia agradable tant al Senyor com als homes.
Anunci del càstig a la família d’Elí
27Llavors un home de Déu va anar a trobar Elí i li digué: “Així diu el Senyor: ¿No em vaig revelar clarament a la casa del teu pare, quan estaven a Egipte, a la casa del faraó?
28Jo el vaig escollir, d’entre totes les tribus d’Israel, com a sacerdot meu, per a pujar al meu altar, per a cremar l’encens i per a vestir l’efod en la meva presència. ¿No vaig concedir a la casa del teu pare totes les ofrenes enceses dels fills d’Israel?
29¿Per què, doncs, menyspreeu el sa-crifici i l’ofrena que jo he ordenat oferir en el Tabernacle, i dónes més honor als teus fills que no pas a mi, per engreixar-vos amb la millor part de les ofrenes d’Israel, el meu poble?
30Per tant, el Senyor, Déu d’Israel, diu: Jo havia dit que tu i la casa del teu pare caminaríeu davant meu per sempre, pe-rò ara, diu el Senyor, lluny de mi això, perquè jo honraré els qui m’honren, però els qui em menyspreen seran menyspreats.
31Heus aquí que vénen dies en què amputaré el teu braç, i el braç de la casa del teu pare, i ningú no arribarà a vell en aquesta casa.
32Contemplaràs amb angoixa, contí-nuament, tot el bé que esdevindrà a Is-rael, i ningú no arribarà a vell a la casa del teu pare.
33No obstant, hi haurà algú dels teus que jo no trauré de servir al costat del meu altar, perquè els seus ulls es consu-meixin i la seva ànima s’emmusteeixi, però la major part de la teva descen-dència morirà en edat adulta.
34I et servirà de senyal el que succeirà als teus dos fills, Ofní i Pinhàs: moriran tots dos en un mateix dia.
35Però jo em promouré un sacerdot fidel que actuarà d’acord amb el meu cor i el meu desig; li constituiré una família estable i caminarà sempre da-vant el meu Ungit.
36I serà que tots els que hagin quedat de la teva família vindran i s’agenolla-ran davant d’ell per una moneda o per un tros de pa, i li diran: T’ho demano, posa’m en una funció sacerdotal perquè tingui un tros de pa per a menjar.”
S'ha seleccionat:
1 SAMUEL 2: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya