1 SAMUEL 1:1-10

Hi havia un home de Ramà, sufita, de la serralada d’Efraïm, anome-nat Elcanà, fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, d’Efraïm. Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra es deia Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia. Cada any, aquell home pujava des de la seva ciutat a Siló, on els dos fills d’Elí, Ofní i Pinhàs, eren sacerdots del Senyor Etern, per adorar i oferir sacri-ficis al Senyor de l’univers. El dia que Elcanà oferia el seu sacri-fici, repartia a Peninnà, la seva muller, i a tots els seus fills i filles, porcions del sacrifici. A Anna, però, li’n donava una porció doble, perquè ell estimava Anna, encara que el Senyor li havia impedit de concebre. La seva rival la mortificava, humi-liant-la a fi d’exasperar-la, perquè el Senyor li havia impedit de tenir fills. Això passava tots els anys; cada vegada que pujaven a la casa del Senyor, la mortificava; i, per aquesta causa, Anna plorava i no volia menjar. Llavors Elcanà, el seu marit, li deia: “Per què plores i no menges? Per què tens tanta tristesa al cor? No sóc jo, per a tu, millor que no pas deu fills?” Un dia, després de l’àpat sagrat a Siló, Anna es va alçar i es presentà davant el Senyor, mentre Elí, el sacerdot del Senyor, s’estava assegut al setial a prop del llindar de la porta del temple del Senyor. Ella, amb l’ànima compungida, es va posar a pregar al Senyor plorant descon-soladament