1 REIS 8
8
Trasllat de l’arca de l’Aliança
1Llavors Salomó va congregar vora seu, a Jerusalem, tots els ancians d’Israel, tots els caps de les tribus, els principals de les famílies dels fills d’Is-rael, per fer portar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió.
2Es van reunir amb Salomó, per a la festa, tots els homes d’Israel el mes d’etanim, que és el setè mes.
3Quan van arribar tots els ancians d’Is-rael, els sacerdots van alçar l’arca,
4i van pujar l’arca del Senyor, el tabernacle de reunió i tots els utensilis sagrats que hi havia dins el tabernacle. Ho van transportar els sacerdots i els levites.
5Llavors, el rei Salomó i tota la con-gregació d’Israel que s’havia reunit amb ell davant de l’arca, sacrificaven ovelles i vedells en tanta quantitat que no es podien comptar ni calcular.
6Els sacerdots van instal·lar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, dintre del Debir del temple, o lloc santíssim, sota les ales dels querubins,
7ja que els querubins tenien les ales esteses sobre el lloc de l’arca, i cobrien l’arca i les seves barres.
8Les barres eren tan llargues que se’n podien veure els extrems des del santuari, que era davant del lloc santíssim, però no es veien des de fora. Allà han estat fins al dia d’avui.
9Dins de l’arca no hi havia res més que les dues taules de pedra que Moisès hi va fer posar a l’Horeb, quan el Senyor va fer el pacte amb els fills d’Israel, a la seva sortida del país d’Egipte.
La glòria de Déu es possessiona del temple
10Així que els sacerdots van sortir del santuari, un núvol va omplir el temple del Senyor,
11i els sacerdots no podien continuar el servei per causa del núvol, perquè la glòria del Senyor havia omplert el tem-ple del Senyor.
12Llavors Salomó va exclamar: “El Senyor digué que volia habitar dins la foscor.
13T’he construït, doncs, un temple per estatge, perquè hi resideixis per sempre.”
Discurs de Salomó
14Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que estava allà dreta.
15I digué: “Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que ha acomplert amb la seva mà allò que va prometre de paraula al meu pare David quan li va dir:
16‘Des del dia que vaig treure d’Egipte el meu poble Israel, no he escollit cap ciutat, d’entre totes les tribus d’Israel, perquè se m’hi edifiqués un temple que portés el meu nom, sinó que he escollit David perquè governi el meu poble d’Israel.’
17I David, el meu pare, havia projectat edificar un temple al nom del Senyor Etern, Déu d’Israel,
18però el Senyor li digué: ‘El projecte que has tingut en el teu cor d’edificar un temple al meu nom, has fet bé de tenir-lo,
19però no seràs tu qui edificarà el tem-ple, sinó un fill teu que sortirà dels teus lloms; ell edificarà el temple al meu nom.’
20I el Senyor ha complert la promesa que va fer. Jo m’he alçat al lloc de David, el meu pare, i he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor va prometre, i he edificat el temple al nom del Senyor Etern, el Déu d’Israel;
21i he disposat allà un lloc per a l’arca que conté l’aliança del Senyor que ell va fer amb els nostres avantpassats, quan els va treure del país d’Egipte.”
Pregària de Salomó
22Llavors Salomó es va posar davant l’altar del Senyor, en presència de tota l’assemblea d’Israel, amb les mans este-ses cap el cel,
23i digué: “Senyor Etern, Déu d’Israel, no hi ha cap déu igual a tu, ni dalt del cel ni aquí baix a la terra, que complei-xes l’aliança i la misericòrdia amb els teus servents que de tot cor caminen davant teu;
24que has complert amb el teu servent David, el meu pare, el que li vas pro-metre; li ho vas prometre de paraula i avui ho ha complert la teva mà.
25Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, compleix amb el teu servent David, el meu pare, la promesa que li vas fer dient-li: ‘No faltarà mai davant meu un home dels teus que ocupi el tron d’Israel mentre els teus descendents vetllin la seva conducta per caminar davant meu, com tu hi has caminat.’
26Ara, doncs, et prego, Déu d’Israel, que confirmis la promesa que vas fer al teu servent David, el meu pare.
27Però, ¿és veritat que Déu pot habitar sobre la terra? Heus aquí que el cel i el cel del cel no et poden contenir: molt menys aquest temple que jo he construït!
28Tot i així, Senyor, Déu d’Israel, para atenció a la pregària i a la súplica del teu servent, i escolta el clam i la súplica que el teu servent eleva davant teu avui;
29que els teus ulls estiguin fixos sobre aquest temple nit i dia, sobre aquest lloc del qual vas dir: ‘Allà hi haurà el meu nom’; i escolta la pregària que el teu servent fa en aquest lloc.
30Escolta, doncs, la súplica que el teu servent i el teu poble Israel et dirigiran des d’aquest lloc; tu l’escoltaràs des del lloc on habites, des del cel; sí, l’escol-taràs i el perdonaràs.
31Si algú peca contra el seu proïsme i se li imposa una imprecació, fent-lo ju-rar, de manera que hagi de venir a jurar davant el teu altar, en aquest temple,
32tu, des del cel, escolta, actua i fes justícia als teus servents, condemnant el malvat fent recaure els seus fets sobre ell mateix, i justifica l’innocent premiant-lo segons la seva pròpia justícia.
33Si el teu poble Israel és derrotat davant l’enemic, per haver pecat contra tu, però es converteixen a tu i exalcen el teu nom, et supliquen i et preguen en aquest temple,
34tu, del cel estant, escoltaràs el teu poble Israel i el perdonaràs, i els retor-naràs a la terra que vas donar als seus avantpassats.
35Si el cel es tanca i deixa de ploure, per haver pecat ells contra tu, si preguen des d’aquest lloc i exalcen el teu nom, i es converteixen del seu pecat quan tu els afligeixis,
36escolta, tu, del cel estant, i perdona el pecat dels teus servents i del teu poble Israel, després que els hagis mostrat el bon camí que han de seguir; i concedeix llavors la pluja sobre la terra que vas donar com a heretat al teu poble.
37Si hi ha fam al país, si hi ha pesta o una malura, plaga, llagosta o pugó, si l’enemic assetja alguna de les ciutats del país, en qualsevol calamitat o malaltia,
38tota pregària, tota súplica que faci qualsevol home o tot el teu poble d’Is-rael, reconeixent cadascun la plaga en el seu cor, i estenent les seves mans vers aquest temple,
39escolta-la, des del cel, el lloc de la teva estada, i perdona; actua i paga a cadascun segons la seva conducta, tu que coneixes el seu cor, perquè tu, només tu, coneixes el cor de tots els humans;
40així et reverenciaran tot el temps de la seva vida sobre la terra que has donat als seus avantpassats.
41També els estrangers, els qui no són del teu poble d’Israel, els vinguts de terres llunyanes atrets per la teva anomenada,
42perquè han sentit parlar del teu gran nom, de la teva mà poderosa i del teu braç estès, quan vinguin a pregar en aquest temple,
43escolta’ls tu des del cel, el lloc de la teva estada, i actua d’acord amb tot el que els estrangers et demanin, a fi que tots els pobles de la terra coneguin el teu nom i et venerin, com el teu poble Is-rael, i perquè sàpiguen que, en aquest temple que he edificat, s’hi invoca el teu nom.
44Quan el teu poble surti de campanya contra el seu enemic, pel camí per on l’hauràs enviat, si prega al Senyor, mi-rant a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he edificat al teu nom,
45escolta del cel estant la seva pregària suplicant i defensa la seva causa.
46Si pequen contra tu –perquè no hi ha cap home que no pequi–, i tu, enutjat contra ells, els deixes a mans dels ene-mics, i aquests els duen captius al país enemic, sigui llunyà o proper,
47i llavors ells reflexionen estant al país on són captius, es converteixen i et supliquen misericòrdia a la terra dels seus segrestadors dient: ‘Hem pecat, hem estat dolents; som culpables!’,
48i es converteixen a tu de tot cor i amb tota l’ànima, a la terra dels enemics que els hauran fet presoners, i et supliquen mirant vers la terra que vas donar als seus avantpassats, la ciutat que has escollit i el temple que he edificat al teu nom,
49llavors, del cel estant, del lloc de la teva estada, escolta la seva oració supli-cant i defensa la seva causa,
50i perdona el teu poble en allò que hagi pecat contra tu, i en totes les trans-gressions amb què s’hagi rebel·lat con-tra tu, i fes que trobin misericòrdia da-vant dels qui els hagin fet captius, de manera que es compadeixin d’ells.
51Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que tu vas treure d’Egipte, d’aquell forn de ferro.
52Que els teus ulls estiguin atents a la súplica del teu servent i a la súplica del teu poble Israel per escoltar-los sempre que clamin a tu,
53perquè tu els vas triar com a heretat teva d’entre tots els pobles de la terra, tal com vas prometre per mitjà de Moi-sès, el teu servent, quan vas treure els nostres avantpassats de l’Egipte, Senyor Etern!”
Benedicció de l’assemblea
54Quan Salomó va acabar de dirigir al Senyor tota aquesta pregària i tota aquesta súplica, es va alçar de davant l’altar del Senyor, on estava prostrat de genolls amb les mans esteses vers el cel,
55i es va posar dret i va beneir tota l’assemblea d’Israel en veu alta:
56“Beneït sigui el Senyor, que ha donat repòs al seu poble Israel, d’acord amb tot el que havia promès! No ha faltat ni a una sola de les promeses de benau-rança que va dir per mitjà de Moisès, el seu servent!
57Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres com ha estat amb els nostres avantpassats; que no ens deixi ni ens desempari,
58sinó que decanti el nostre cor vers ell, a fi que seguim en tot els seus camins i observem els seus manaments, els seus estatuts i les seves lleis, que va pres-criure als nostres avantpassats!
59Que aquestes paraules meves, amb les quals he pregat davant el Senyor, es mantinguin presents dia i nit davant el Senyor, el nostre Déu, perquè sostingui la causa del seu servent i la causa del seu poble Israel, segons el que necessitin dia rere dia,
60a fi que tots els pobles de la terra reconeguin que només el Senyor Etern és Déu i no n’hi ha d’altre.
61Que el vostre cor sigui íntegre envers el Senyor, el nostre Déu, caminant d’acord amb els seus preceptes i obser-vant els seus manaments com el dia d’avui.”
Consagració del temple
62Després, el rei, amb tot Israel, va oferir sacrificis davant del Senyor.
63Salomó va oferir al Senyor, com a sacrificis pacífics, vint-i-dos mil vedells i cent vint mil ovelles. D’aquesta mane-ra el rei, amb tots els fills d’Israel, va consagrar el temple del Senyor.
64Aquell dia el rei va fer la consagració de l’interior del pati situat davant del temple del Senyor, ja que allí va oferir els holocaustos, les ofrenes vegetals i els greixos dels sacrificis pacífics, perquè l’altar de bronze situat davant del Senyor era massa petit per a contenir els holocaustos, les ofrenes vegetals i els greixos dels sacrificis pacífics.
65En aquella ocasió, Salomó, i amb ell tot Israel, una gran multitud que havia vingut des de l’entrada d’Hamat fins al torrent d’Egipte, va celebrar la festa da-vant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies.
66I el vuitè dia acomiadà el poble, i ells van beneir el rei i van tornar a les seves cases contents i amb el cor alegre per tots els beneficis que el Senyor havia fet a David, el seu servent, i a Israel, el seu poble.
S'ha seleccionat:
1 REIS 8: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya