1 CORINTIS 15:1-11

Us recordo, germans, l’evan-geli que us he anunciat, el que heu acceptat, en el qual també us manteniu ferms, i pel qual així mateix sou salvats, si el conserveu tal com us l’he ensenyat; altrament, hauríeu cregut en va. En primer lloc us he ensenyat allò mateix que jo vaig rebre: que el Crist va morir pels nostres pecats, d’acord amb el que diuen les Escriptures. Que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, d’acord amb el que diuen les Escriptures. Que s’aparegué a Cefes, i més tard als Dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans aplegats, dels quals la majoria encara viuen i altres ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, més tard a tots els apòstols, i finalment se m’aparegué també a mi, com a un darrer nat. Perquè jo sóc el més petit dels apòstols, que ni mereixo el nom d’apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc, i aquesta gràcia seva en mi no ha estat estèril, ans he treballat més que tots plegats; si bé no pas jo, sinó la gràcia de Déu que és en mi. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que prediquem i això és el que heu cregut.