Què s’ha de fer, doncs, germans? Quan estigueu reunits, que cadascú doni el que té, un salm, un ensenyament, una revelació, una expressió en llengua desconeguda o la seva traducció, però que tot es faci per a edificació espiritual.
Si algú parla en una llengua desco-neguda, que hi participin només dos, o, a tot estirar, tres, l’un darrere l’altre, i que un de sol en doni la traducció.
Però si no hi ha qui tradueixi, que restin en silenci durant la reunió, i que parlin amb si mateixos i amb Déu.
Igualment, si es tracta de profetes, que parlin dos o tres, i els altres que hi facin atenció.
Però si un dels asseguts rep una ins-piració, que calli el qui parlava.
De fet tots podeu profetitzar, d’un a un, per tal que tots puguin aprendre i tots siguin estimulats.
Els dons espirituals profètics han d’estar sota el control dels profetes,
perquè Déu no és un Déu de desor-dre, sinó de pau. Com a totes les esglésies dels sants,
que les dones guardin silenci en les congregacions; perquè tal com ho diu la Llei, no els és permès de prendre la paraula, sinó que s’han de mantenir al seu lloc.
I, en cas que vulguin algun aclariment, que preguntin als seus marits en ser a casa, ja que no és correcte que una dona parli en la congregació.
¿Per ventura la paraula de Déu va començar en vosaltres, o només ha arri-bat a vosaltres sols?
Qui es tingui per profeta o espiritual reconeixerà en això que us escric un manament del Senyor,
i, si hi ha algú que no ho vol reco-nèixer, que no ho reconegui.
Per tant, germans, procureu profetit-zar sense impedir que es parlin llengües;
però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
