1 CORINTIS 1:10-31

Us prego, germans, pel nom de nostre Senyor Jesucrist, que aneu tots d’acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu bens units en un mateix pensament i en un sol parer, perquè per mitjà dels de Cloe he pogut saber, germans meus, que hi ha dissensions entre vosaltres. Vull dir que cadascú per la seva part va dient: “Jo sóc de Pau, i jo d’Apol·ló, i jo de Cefes, i jo de Crist.” ¿És que el Crist està repartit? ¿Tal volta fou crucificat Pau per vosaltres? ¿O fóreu batejats en el nom de Pau? Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, llevat de Crisp i Caius, a fi que ningú no pugui dir que heu estat batejats en el meu nom. Sí, també he batejat la família d’Es-tèfanes; i no recordo si he batejat ningú més. Perquè Crist no m’ha enviat a bate-jar, sinó a predicar l’evangeli, i sense gens d’oratòria, per no treure força a la creu de Crist. De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu. perquè diu l’Escriptura: “Destruiré la saviesa dels savis, i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents.” On són els savis? On són els lletrats? On són els investigadors del temps present? ¿No ha confós Déu la saviesa del món? Atès que en la saviesa de Déu, el món no ha conegut Déu per la saviesa, Déu ha volgut salvar els creients per la bogeria de la predicació. Així és que, mentre els jueus dema-nen senyals i els grecs cerquen saviesa, nosaltres prediquem el Crist crucificat, escàndol per als jueus i absurd per als gentils; en canvi, per als cridats, tant si són jueus com si són grecs, és poder de Déu i saviesa de Déu. Perquè allò que sembla neci en Déu és més savi que els homes, i allò que sembla feblesa de Déu és més fort que els homes. I si no, germans, fixeu-vos en el conjunt vocacional vostre, que no n’hi ha pas gaires que tinguin instrucció humana, ni molts de poderosos, ni gaires de família elevada, sinó que Déu ha escollit allò que hi ha de neci en el món per confondre els savis; i les coses febles del món per confondre les que són fortes; i allò que és vil i desestimat del món ha escollit Déu, allò que no és res, per anorrear allò que és, a fi que cap mortal no pugui gloriar-se davant Déu. Prové d’ell el que vosaltres sigueu alguna cosa en Crist Jesús, el qui Déu ha constituït en la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: “Si algú s’enorgulleix, que s’enorgulleixi en el Senyor.”