2 SAMUEL 2
2
David proclamat rei de Judà
1Després d’això, David va consul-tar el Senyor i li digué: “¿Haig de pujar a alguna de les ciutats de Judà?” El Senyor li contestà: “Puja-hi.” David va preguntar: “On haig de pujar?” Ell li digué: “A Hebron.”
2David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam la jizreelita, i Abigaïl, la que fou muller de Nabal, el carmelita.
3Igualment, David hi va pujar amb els homes que tenia, cadascun amb la seva família, i es van instal·lar a les ciutats d’Hebron.
4Els homes de Judà van anar-hi i van ungir David com a rei sobre la casa de Judà. Quan van comunicar a David: “La gent de Jabeix-Galaad ha donat sepultura a Saül”,
5va enviar-los missatgers que digues-sin: “Beneïts sigueu vosaltres pel Senyor, per l’obra piadosa que heu fet amb Saül, el vostre senyor, donant-li sepultura.
6Que el Senyor us tracti amb bondat i fidelitat. Jo també us tractaré bé per la vostra acció.
7Ara animeu-vos i sigueu valents, que si bé Saül, el vostre senyor, ha mort, la casa de Judà m’ha consagrat a mi perquè sigui el seu rei.”
Guerra entre Israel i Judà
8Però Abner, fill de Ner, cap de l’exèr-cit de Saül, prengué Ixbóixet, fill de Saül, i el portà a Mahanaim;
9allà el va proclamar rei de Galaad, d’Aser, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel.
10Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan va començar a regnar sobre Israel i hi va regnar dos anys. Només la casa de Judà era fidel a David.
11El temps que David va regnar a Hebron, sobre la casa de Judà, va ser de set anys i sis mesos.
12Abner, fill de Ner, amb el servidors d’Ixbóixet, fill de Saül, van partir de Mahanaim cap a Gabaon.
13També Joab, fill de Seruià, amb els seguidors de David, van sortir i els van trobar al costat de la cisterna de Ga-baon. Allà es van asseure, els uns a l’un costat de la cisterna i els altres a l’altre costat.
14Abner digué a Joab: “Que surtin al-guns joves a lluitar davant nostre.” I Joab digué: “Que surtin.”
15Es van alçar i van passar els assig-nats: dotze benjaminites de la part d’Ix-bóixet, fill de Saül, i dotze d’entre els seguidors de David.
16Cadascun va agafar el seu contrari pel cap, clavant-li l’espasa al costat, i van caure tots plegats. Per això van anomenar aquell lloc Elcat-Assurim,#2,16 camp de les roques. que es troba a Gabaon.
17Aquell dia hi hagué una batalla molt aferrissada, i van ser vençuts Abner i els homes d’Israel davant els servidors de David.
18Eren allà els tres fills de Seruià, Joab, Abisai i Assahel. Aquest Assahel, que era lleuger com una daina,
19es va llançar darrere Abner, sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra, perseguint-lo.
20Llavors Abner es va girar a mirar enrere i digué: “Ets tu Assahel?” Ell respongué: “Sóc jo.”
21Abner li digué: “Aparta’t cap a la dreta o l’esquerra i atrapa un dels joves i queda’t amb el seu botí.” Però Assahel no va voler deixar de perseguir-lo.
22Abner va tornar a dir a Assahel: “Aparta’t del meu darrere! ¿O vols que et tiri per terra? Com podria llavors mi-rar a la cara el teu germà Joab?”
23Ell, però, va refusar d’apartar-se, i Abner el va ferir al ventre amb la llança cap enrere, de manera que la llança li va sortir pel darrere, i va caure mort allí mateix. I tothom qui arribava al lloc on Assahel havia caigut mort, s’hi atu-rava.
24Però Joab i Abisai van continuar perseguint Abner, i quan arribaven a la collada de Guibat-Ammà, a l’est de Guíah, en el camí del desert de Gabaon, el sol ja es ponia.
25Els benjaminites es van aplegar formant un grup que acuitava Abner, i es van aturar al cim d’un turó.
26Llavors Abner va cridar Joab i li digué: “¿És que l’espasa ha de devorar contínuament? ¿No saps tu que això acabarà amb amargura? ¿Fins quan esperaràs per dir al poble que deixi de perseguir els seus germans?”
27Joab respongué: “Per Déu que, si no haguessis parlat, segur que la gent no haurien parat fins a la matinada de perseguir cadascú el seu germà.”
28Llavors Joab va tocar el corn, tot el poble es va aturar i no van perseguir més Israel, ni van tornar al combat.
29Després, Abner i els seus homes van caminar a través de la planura de l’Ara-bà tota aquella nit, van travessar el Jordà i, seguint a través de Bitron, van arribar a Mahanaim.
30Joab va deixar de perseguir Abner, i, quan es va reunir tota la gent, van trobar a faltar dinou homes dels servidors de David, a més d’Assahel.
31Però els de David havien deixat morts tres-cents setanta homes dels benjaminites i dels d’Abner.
32Es van endur Assahel i el van sepultar al sepulcre del seu pare, que era a Betlem. Després, Joab i els seus homes van caminar tota la nit, i se’ls va fer de dia a Hebron.
Currently Selected:
2 SAMUEL 2: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
