2 SAMUEL 3
3
1La guerra entre la casa de Saül i la casa de David es va fer llarga; però, mentre que la casa de David s’en-fortia, la casa de Saül es debilitava.
La família de David
2Mentre David era a Hebron, li van néixer fills: el primogènit era Amnon, de la jizreelita Ahinóam;
3el segon, Quilab, d’Abigaïl, la que fou muller de Nabal, el carmelita; el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Tal-mai, rei de Gueixur;
4el quart, Adonies, fill d’Haguit; el cinquè, Xefatià, fill d’Abital;
5i el sisè, Itream, d’Eglà, també muller de David. Tots aquests li naixeren a Hebron.
Aliança d’Abner amb David
6Mentre durava la guerra entre la casa de Saül i la casa de David, Abner va enfortir la seva posició a la casa de Saül.
7I Saül havia tingut una concubina que es deia Rispà, filla d’Aià. Ixbóixet digué a Abner: “Per què t’has ajuntat amb la concubina del meu pare?”
8Abner, a causa de les paraules d’Ix-bóixet, es va enfadar molt, i li digué: “¿Que potser sóc el cap d’un gos de Judà, jo? Fins avui he vingut afavorint la casa de Saül, el teu pare, els seus germans i els seus amics, i no t’he deixat caure a mans de David; i amb tot, ¿avui em re-prens per una falta amb aquesta dona?
9Que Déu castigui severament Abner si no afavoreixo David en allò que el Senyor li ha promès,
10de fer-li passar el regnat de la casa de Saül i establir el tron de David sobre Israel i sobre Judà, des de Dan fins a Beerxeba!”
11I Ixbóixet no va gosar respondre ni una paraula a Abner, de por que li tenia.
12Llavors Abner va enviar missatgers a David perquè, de part seva, li digues-sin: “De qui és el país? Si fas un pacte amb mi, em posaré al teu servei perquè tot Israel es posi a favor teu!”
13Ell respongué: “D’acord. Faré un pacte amb tu. Només t’exigeixo una cosa: que no et presentis davant meu sense portar Mical, la filla de Saül, quan vinguis a la meva presència.”
14Llavors David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li: “Dó-na’m Mical, la meva muller, amb qui em vaig esposar a canvi de cent prepucis de filisteus.”
15Llavors Ixbóixet va fer que la pren-guessin del seu marit Paltiel, fill de Laix.
16El seu marit la va seguir caminant i plorant darrere seu fins a Bahurim. Llavors Abner li digué: “Vés, torna-te’n!” I ell se’n va tornar.
17Més tard, Abner va tenir aquesta conversa amb els ancians d’Israel: “Ja fa temps que vosaltres desitjàveu tenir David com a rei sobre vosaltres.
18Ara ho podeu fer, perquè el Senyor ha parlat, referent a David: Per mitjà del meu servent David salvaré el meu poble, Israel, del poder dels filisteus i del poder de tots els seus enemics.”
19Abner ja havia parlat abans amb els de Benjamí. Després, Abner va anar a Hebron, a comunicar a David allò que havia semblat bé als d’Israel i el parer de tota la casa de Benjamí.
20Abner, acompanyat de vint homes, va anar a trobar David a Hebron, i David va oferir un banquet a Abner i els homes que l’acompanyaven.
21Després Abner digué a David: “Ara haig de marxar per anar a reunir tot Israel entorn del meu senyor, el rei, perquè facin un pacte amb tu, i podràs regnar tal com desitges.” David acomiadà Abner, i aquest va marxar en pau.
Joab assassina Abner
22Llavors van arribar els homes de David i de Joab que venien d’una ex-pedició i duien un botí important. Però Abner ja no era amb David a Hebron, perquè aquest ja l’havia acomiadat i ell havia marxat en pau.
23Quan van entrar Joab i tota la tropa que anava amb ell, li van donar aquesta notícia: “Abner, fill de Ner, ha vingut a veure el rei, i ell l’ha acomiadat, i se n’ha anat en pau.”
24Joab es va presentar al rei i li digué: “Què has fet? Si Abner ha vingut a tu, per què l’has deixat marxar en pau?
25Ja coneixes Abner, fill de Ner. De segur que ha vingut per enganyar-te, co-nèixer els teus moviments i descobrir el que fas.”
26Quan Joab va sortir de parlar amb David, va enviar missatgers rere d’Abner, i aquests el van fer tornar des del pou de Sirà, sense que David ho sabés.
27Així que Abner va retornar a Hebron, Joab el prengué a part, al llindar de la porta, com per parlar amb ell en secret, i allí el va ferir de mort al ventre per venjar la sang del seu germà Assahel.
Dol de David per Abner
28Quan David ho va saber, digué: “Jo i el meu tron som innocents davant el Senyor, per sempre, de la sang d’Abner, fill de Ner.
29Que caigui com una torbonada sobre el cap de Joab i sobre tota la seva casa paterna! Que mai no falti a la casa de Joab qui pateixi d’escolament, ni de lepra, ni qui hagi d’anar amb crosses, ni qui caigui per l’espasa, ni qui passi fam!”
30Així Joab i Abisai, el seu germà, van matar Abner, perquè ell havia mort As-sahel a Gabaon, durant el combat.
31Després David va manar a Joab i tota la gent que anava amb ell: “Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i com-pliu el dol per Abner.” I el rei David anava darrere el fèretre.
32Van enterrar Abner a Hebron, i el rei plorava amargament al costat del sepulcre d’Abner. També plorava el poble sencer.
33El rei va entonar aquesta elegia per a Abner:
“¿Calia que morís Abner com mor un insensat?
34Les teves mans no van ser lligades,
els teus peus no van ser engrillo-nats.
Com aquell qui cau davant de cri-minals, així has caigut tu!”
I tot el poble va continuar plorant per ell.
35Després, tot el poble suplicava a David que prengués algun aliment, tot i que encara era de dia, però David res-pongué amb aquest jurament: “Que Déu em castigui severament si jo prenc cap mena d’aliment abans que el sol es pongui!”
36Tot el poble ho va saber i els va semblar correcte, com els semblava correcte tot allò que feia el rei.
37Aquell dia, tot el poble i tot Israel va comprendre que la mort d’Abner, fill de Ner, no havia estat cosa del rei.
38El rei digué als seus servidors: “No sabeu que un príncep i un gran home ha caigut avui a Israel?
39Actualment jo sóc feble, ni que sigui el rei ungit, perquè aquests homes, els fills de Seruià, són més forts que no pas jo. Que el Senyor retribueixi aquell qui fa el mal segons sigui la seva maldat!”
Currently Selected:
2 SAMUEL 3: BEC
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
