Lluc 9
9
Missió dels Dotze
(Mt 10,5-15; Mc 6,7-13)#x
1Jesús va reunir els Dotze#x i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties.#x 2I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts.#x 3Els digué:
– No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits.#x 4Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.#x 5I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.#x
6Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.
Herodes vol veure Jesús
(Mt 14,1-2; Mc 6,14-16)
7El tetrarca Herodes#x va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; 8alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»;#x i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.»#x 9Herodes va dir:
– A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això?
I buscava la manera de veure Jesús.#x
Multiplicació dels pans#x
(Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Jn 6,1-13)
10A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet.#x Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida.#x 11Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat.#x 12El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:
– Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
13Però Jesús els digué:
– Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
– Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
14Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
– Feu-los seure en grups de cinquanta.
15Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. 16Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.#x 17Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.#x
Pere reconeix Jesús com a Messies
(Mt 16,13-20; Mc 8,27-30)
18Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat,#x els seus deixebles eren amb ell.#x Llavors els preguntà:
– Qui diu la gent que sóc jo?
19Ells respongueren:
– Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.#x
20Ell els preguntà:
– I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respongué:
– El Messies de Déu.#x
21Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.#x
Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
(Mt 16,21-28; Mc 8,31-9,1)
22Jesús afegí:
– Cal que el Fill de l’home#x pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei#x l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.#x
23I deia a tothom:#x
– Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.#x 24Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.#x 25Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? 26Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels.#x 27Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu.#x
Transfiguració de Jesús
(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8)
28Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume#x i pujà a la muntanya a pregar.#x 29Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar#x i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. 30Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies,#x 31que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.#x 32A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. 33Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
– Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. 34Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint.#x Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
35Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
– Aquest és el meu Fill,#x el meu elegit;#x escolteu-lo.#x
36Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.#x
Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.#x
Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne
(Mt 17,14-18; Mc 9,14-27)
37L’endemà, quan baixaven de la muntanya,#x sortí a rebre’l una gentada. 38Un de la gent cridà:
– Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. 39Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. 40He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.#x
41Jesús exclamà:
– Generació descreguda i rebel!#x Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
42Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. 43I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.
Jesús anuncia per segona vegada la seva mort
(Mt 17,22-23; Mc 9,30-32)
Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
44– Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.#x
45Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta questió.#x
El més important
(Mt 18,1-5; Mc 9,33-37)
46Els deixebles començaren a preguntar-se#x quin d’ells era el més important.#x 47Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor,#x va agafar un infant, el posà al seu costat 48i els digué:
– Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull,#x i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat,#x perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.#x
Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres
(Mc 9,38-40)
49Aleshores Joan#x li digué:
– Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis#x i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.#x
50Jesús els respongué:
– No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.#x
Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem
51Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel,#x resolgué de fer camí cap a Jerusalem.#x 52Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. 53Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.#x
54En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
– Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?#x
55Però Jesús es girà i els va renyar. 56I se n’anaren en un altre poble.
Seguir Jesús
(Mt 8,19-22)
57Mentre feien camí, un li digué:
– Et seguiré arreu on vagis.
58Jesús li respongué:
– Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home#x no té on reposar el cap.
59A un altre li digué:
– Segueix-me.#x
Ell respongué:
– Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
60Jesús li contestà:
– Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.#x
61Un altre li digué:
– Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva.#x
62Jesús li va respondre:
– Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso