Lluc 7
7
Guarició del criat d’un centurió
(Mt 8,5-13; Jn 4,43-54)
1Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.#x 2Un centurió#x tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. 3El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus#x a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. 4Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
– Es mereix que li facis aquest favor, 5perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.#x
6Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
– Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva, 7i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. 8Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.#x
9Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
– Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.
Resurrecció del fill d’una viuda de Naïm#x
11Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm.#x L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13Així que el Senyor#x la va veure, en sentí compassió i li digué:
– No ploris.
14Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
– T’ho mano: jove, aixeca’t.#x
15El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
– Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.#x
I també:
– Déu ha visitat el seu poble.#x
17L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.#x
Els enviats de Joan Baptista
(Mt 11,2-19)
18Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos 19i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»#x
20Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren:
– Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
21Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes,#x i donà la vista a molts cecs. 22Jesús, doncs, els respongué:
– Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.#x 23I feliç aquell qui no em rebutjarà!#x
24Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
– Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 25Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis! 26Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta?#x Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 27És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.#x 28Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.#x
29»Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell,#x i reconegueren així que Déu és just, 30però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.#x
31»A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació?#x A qui s’assemblen? 32S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!” 33Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”;#x 34ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans#x i pecadors.”#x 35Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.#x
Jesús perdona una pecadora#x
36Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.#x 37Hi havia al poble una dona que era una pecadora.#x Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum 38i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell.#x Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. 39El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» 40Jesús li digué:
– Simó, t’haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
– Digues, mestre.
41– Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris,#x i l’altre, cinquanta. 42Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
43Simó li contestà:
– Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
– Has respost#x correctament.
44Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
– Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus;#x ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. 45Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. 47Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt.#x Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48Després digué a la dona:
– Els teus pecats et són perdonats.#x
49Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»#x
50Jesús digué encara a la dona:
– La teva fe t’ha salvat.#x Vés-te’n en pau.#x
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso