Lluc 24
24
El sepulcre buit
(Mt 28,1-8; Mc 16,1-8; Jn 20,1-10)
1El primer dia de la setmana –el diumenge–,#x molt de matí, les dones#x arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat,#x 2i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents.#x 5Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:
– Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7“Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.”#x
8Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
9Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume.#x També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
Els deixebles d’Emmaús#x
13Aquell mateix dia,#x dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres#x de Jerusalem, 14i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.#x
17Jesús els preguntà:
– Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat trist, 18i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
– ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem#x que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19Els preguntà:
– Què hi ha passat?
Li contestaren:
– El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:#x 20els nostres grans sacerdots i els altres dirigents#x el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.#x 21Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.#x 22És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
25Aleshores Jesús els digué:
– Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!#x 26¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?#x
27Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29Però ells van insistir amb força dient-li:
– Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.#x 31Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32I es van dir l’un a l’altre:
– ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34que els van dir:
– Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!#x
35També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
Jesús s’apareix als deixebles#x
36Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
– Pau a vosaltres.
37Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit.#x 38Jesús els digué:
– Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure#x i estaven tots sorpresos, els digué:
– ¿Teniu aquí res per a menjar?#x
42Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44Després els digué:
– Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”#x
45Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. 46Els digué:
– Així ho diu l’Escriptura:#x El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió#x i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem.#x 48Vosaltres en sou testimonis. 49I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès.#x Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.#x
Ascensió de Jesús
50Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània#x i, alçant les mans, els va beneir. 51I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel.#x 52Ells el van adorar.#x Després se’n tornaren a Jerusalem#x plens d’una gran alegria. 53I contínuament eren al temple beneint Déu.#x
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso