Lluc 20
20
L’autoritat de Jesús
(Mt 21,23-27; Mc 11,27-33)
1Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple#x i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables#x 2i li preguntaren:
– Digues-nos amb quina autoritat fas tot això.#x Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
3Ell els replicà:
– Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: 4el baptisme de Joan, ¿venia de Déu#x o dels homes?
5Ells discutien i es deien:
– Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”#x 6Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.#x
7Per això van respondre que no ho sabien.
8Llavors Jesús els digué:
– Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.#x
Paràbola dels vinyaters homicides
(Mt 21,33-46; Mc 12,1-12)
9I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
– Un home va plantar una vinya,#x la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada. 10Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo. 13Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat:#x de segur que a ell el respectaran.” 14Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”#x 15El van treure fora de la vinya i el van matar.#x
»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? 16Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.#x
Els qui escoltaven van exclamar:
– Això mai!#x
17Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:
– Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?#x 18Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.#x
19Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.#x
El tribut al Cèsar
(Mt 22,15-22; Mc 12,13-17)
20Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora#x i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. 21Li van fer aquesta pregunta:
– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. 22Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?#x
23Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24– Ensenyeu-me un denari:#x ¿de qui són la imatge i la inscripció?#x
Ells li respongueren:
– Del Cèsar.
25Jesús els digué:
– Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.#x
26Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.#x
Els saduceus i la resurrecció
(Mt 22,23-33; Mc 12,18-27)
27Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció;#x per això li van plantejar aquesta dificultat:
28– Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casatmor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per do-nar descendència al germà difunt.#x 29Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30També el segon 31i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32Finalment va morir també la dona. 33Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?#x
34Jesús els respongué:
– Els qui viuen en aquest món es casen,#x 35però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir:#x són com els àngels i són fills de Déu.#x
37»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.#x 38Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.#x
39Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
– Mestre, has respost bé.#x
40I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
El Messies, fill de David
(Mt 22,41-46; Mc 12,35-37)
41Aleshores ell els va preguntar:
– Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David?#x 42David mateix diu en el llibre dels Salms:#x
»El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
43 mentre poso els enemics
com a escambell dels teus peus. # x
44»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?#x
Acusacions contra els mestres de la Llei
(Mc 12,38-40)
45Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:
46– Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets.#x 47Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament.#x Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso