Joan 1
1
1Al principi#x existia
la Paraula.#x
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
2Ella estava amb Déu al principi.
3Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existeix
no hi ha vingut sense ella.#x
4En ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.#x
5La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.#x
6Déu envià un home que es deia Joan.#x
7– Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
8Ell no era la llum,#x
venia solament a donar-ne testimoni.
9Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il·lumina tots els homes.#x
10Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.#x
11Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.#x
12Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit#x de ser fills de Déu.
13No han nascut#x
per descendència de sang,
ni per desig carnal,
ni per voler humà,
sinó de Déu mateix.#x
14La Paraula s’ha fet carn#x
i ha habitat#x entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,#x
glòria que té
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
15Joan dóna testimoni d’ell
quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»#x
16De la seva plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia.#x
17Perquè la Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.#x
18A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.#x
Testimoni de Joan Baptista
(Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Lc 3,15-17)
19Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus#x li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:
– Qui ets, tu?
20Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:
– Jo no sóc el Messies.#x
21Ells li preguntaren:
– Qui ets, doncs? Elies?#x
Els respon:
– No el sóc.
– Ets el Profeta?#x
Respongué:
– No.
22Llavors li digueren:
– Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?
23Ell va declarar:
– Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor.#x Així ho va dir el profeta Isaïes.
24Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, 25li van fer aquesta altra pregunta:
– Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?#x
26Joan els respongué:
– Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, 27el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.#x
28Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.#x
29L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà:
– Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!#x 30És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.”#x 31Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
32Joan testimonià encara:
– He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell.#x 33Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” 34Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.#x
Primers deixebles
35L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
– Mireu l’anyell de Déu!#x
37Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
– Què busqueu?
Ells li digueren:
– Rabí –que vol dir «mestre»–, on habites?
39Els respon:
– Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.#x
40Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere.#x 41Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
– Hem trobat el Messies –que vol dir «ungit».#x
42I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
– Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes –que vol dir «pedra».#x
43L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
– Segueix-me.
44Llavors Felip, que era de Betsaida,#x el poble d’Andreu i de Pere, 45va trobar Natanael i li digué:
– Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes:#x és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
46Natanael li replicà:
– De Natzaret en pot sortir res de bo?#x
Felip li diu:
– Vine i ho veuràs.
47Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
– Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.#x
48Natanael li digué:
– D’on em coneixes?
Jesús li respon:
– Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.
49Li diu Natanael:
– Rabí, tu ets el Fill de Déu,#x tu ets el Rei d’Israel.#x
50Jesús li digué:
– ¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
51I afegí:
– En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.#x
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso