JOAN 2
2
El primer miracle a Canà
1El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea, i s’hi trobava la mare de Jesús.
2Llavors també van invitar Jesús i els seus deixebles a les noces.
3Com que faltava vi, la mare de Jesús li digué: “Se’ls ha acabat el vi.”
4Jesús li respongué: “Però, dona, per què et fiques en les meves coses? En-cara no ha arribat la meva hora.”
5Però la seva mare va dir als qui ser-vien: “Feu el que ell us digui.”
6A la casa hi havia sis gerres de pedra, que s’usaven per al ritual de la purifi-cació dels jueus. En cada una hi cabien uns cent litres d’aigua.
7Jesús els digué: “Ompliu les gerres d’aigua.” Les van omplir fins a dalt.
8I els manà: “Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.” Ells n’hi van portar.
9El cap de servei va tastar l’aigua con-vertida en vi, i com que no sabia d’on procedia –si bé els servents que havien tret l’aigua sí que ho sabien–, va cridar el nuvi
10i li va dir: “Tothom serveix primer el bon vi, i quan ja han begut molt serveix el vi ordinari. Però tu has guardat el bon vi fins ara.”
11Això que Jesús va fer a Canà de Galilea és el primer miracle amb què va manifestar la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
La purificació del temple
12Després d’això, Jesús, la seva mare, els seus germans i els seus deixebles van baixar a Cafarnaüm, però no s’hi van quedar gaires dies.
13Com que s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem.
14Al temple va trobar els venedors de bous, d’ovelles i de coloms, i els can-vistes asseguts a les taules.
15Aleshores es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, amb les ovelles i els bous. També escampà les monedes dels canvistes i els bolcà les taules.
16I digué als venedors del coloms: “Traieu això d’aquí; no convertiu la casa del meu Pare en un mercat.”
17Els deixebles es recordaren del que diu l’Escriptura: El zel per la teva casa em consumirà.
18Els jueus intervingueren dient: “Quin senyal ens mostres com a prova que pots fer això?”
19Jesús els respongué: “Destruïu aquest temple i en tres dies l’aixecaré.”
20Digueren els jueus: “S’han emprat quaranta-sis anys per a edificar aquest temple, i tu l’aixecaràs en tres dies?”
21Però ell es referia al temple del seu cos.
22Per això, quan ell ressuscità d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que ho havia dit i van creure en l’Escrip-tura i en la paraula que Jesús va dir.
23Mentre era a Jerusalem per la festa de la Pasqua, molts, en veure els mira-cles que feia, van creure en el seu nom.
24Però Jesús no se’n fiava, perquè els coneixia tots
25i no necessitava que ningú li digués com són els homes; sabia prou bé què hi ha dins l’home.
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya