Àwọn Ẹsẹ Bíbélì Tí Ọ̀pọ̀ Èèyàn Mọ Gènesi 37

Pín

Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més.

Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples.

Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement.

Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué: – Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu.

Els seus germans estaven engelosits de Josep, però el seu pare anava rumiant tot això.

Els digué: – Escolteu quin somni he tingut. Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva.

Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.

Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se’l van emportar a Egipte.

I es deien entre ells: – Mireu, aquí ve el somiador.

Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo.

I va afegir: – No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt! Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare.