Àwọn Ẹsẹ Bíbélì Tí Ọ̀pọ̀ Èèyàn Mọ Gènesi 27

Pín

Que, de la rosada del cel i de la ufanor de la terra, Déu et doni blat i vi en abundància. Que tinguis pobles per vassalls, i nacions que et prestin homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et prestin homenatge els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran.

Esaú va exclamar: – Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogènit i ara em pren la benedicció. I va afegir: – ¿No et queda cap benedicció per a mi?

Llavors el seu pare li va dir: – Viuràs lluny de la ufanor de la terra, lluny de la rosada que baixa del cel. Viuràs de la teva espasa i serviràs el teu germà. Però, quan et revoltis, trencaràs el seu jou i te’l trauràs del coll.

Esaú va insistir: – ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare! Esaú va esclatar en plors.