Популярні біблійні вірші з LLUC 18

Поділитись

Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai

¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells? Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”

Ell respongué: “Allò que és impossible als homes és possible a Déu.”

Durant un cert temps s’hi va resistir, però més tard va pensar dintre seu: ‘En-cara que no temo Déu ni tinc gaire res-pecte per a les persones, amb tot, per la molèstia que m’està donant aquesta viuda, li faré justícia, perquè no vingui més a fer-me la guitza’.”

Us ho asseguro: qui no acull el Reg-ne de Déu com un infant, no hi entrarà pas.”

Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.

Jesús li digué: “Recobra la vista. La teva fe t’ha salvat.”

Jesús li digué: “Per què em dius bo? Ningú no ho és, de bo, excepte un: Déu.