LLUC 17

17
L’escàndol, la correcció i la fe
(Mt 18,6-7, 21-22 Mc 9,42)
1Després va dir als seus deixebles: “És impossible que no vinguin escàndols; però, ai d’aquell qui n’és la causa!
2Més li valdria que li pengessin una roda de molí al coll i el tiressin al mar, abans que escandalitzar un d’aquests petits.
3Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l.
4I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.”
5Llavors els apòstols van dir al Senyor: “Augmenta’ns la fe.”
6El Senyor va contestar: “Si tinguéssiu una fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar, i us obeiria.’
7I, qui de vosaltres, si té un servent llaurant o pasturant el ramat, quan torna del camp li dirà: “Corre, passa i seu a taula?”
8¿No li dirà, més aviat: ‘Prepara’m el sopar, disposa’t a servir-me mentre menjo i bec, i després ja menjaràs i beuràs tu?’
9¿Que potser heu d’estar agraïts al mosso perquè ha fet allò que li heu manat?
10Així també vosaltres, quan haureu fet tot el que us ha estat manat, digueu: ‘Som uns servents incompetents; només hem fet el que havíem de fer’.”
Els deu leprosos
11Tot fent camí a Jerusalem, travessa-va per la Samaria i la Galilea.
12Quan anava a entrar en una certa població, li van sortir a l’encontre deu leprosos que es van deturar un tros lluny
13i digueren cridant: “Jesús, Mestre, compadeix-te de nosaltres.”
14En veure’ls els digué: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.” I succeí que mentre hi anaven van quedar nets.
15Un d’ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits,
16i s’abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Precisament aquest era un samarità.
17Jesús digué: “¿No han quedat nets tots deu? Doncs, on són els altres nou?
18¿No hi ha hagut cap altre que hagi tornat per donar gràcies a Déu, sinó només aquest estranger?”
19I dirigint-se a ell li va dir: “Aixeca’t, vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.”
El dia del Fill de l’Home
(Mt 24,23-28.37-41)
20Interrogat pels fariseus sobre quan vindria el Regne de Déu, els va contes-tar: “El Regne de Déu no ve pas adver-tint la seva vinguda.
21No podran dir: ‘Mireu-lo, és aquí, o és allà, perquè el Regne de Déu és en-mig vostre’.”
22Però als deixebles els digué: “Vindrà un temps que desitjareu veure ni que sigui un sol dia del Fill de l’Home, i no el veureu.
23Us diran: ‘Mireu-lo, és allà, o: mireu-lo, és aquí.’ No hi aneu pas, ni el seguiu.
24Perquè igual com quan esclata el llampec, que resplendeix d’un cap a l’altre de l’horitzó, així serà el Fill de l’Home en el seu dia.
25Abans, però, ha de patir molt i ser rebutjat per aquesta gent d’avui.
26El mateix que va passar en temps de Noè és el que passarà també en els dies del Fill de l’Home:
27menjaven, bevien i es casaven, fins al dia que Noè va entrar a l’arca; llavors sobrevingué el diluvi i els exterminà tots.
28Igualment com va passar en temps de Lot: menjaven, bevien, compraven, venien, sembraven i construïen;
29però el dia que Lot va sortir de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i els exterminà tots.
30Així mateix passarà el dia que el Fill de l’Home es manifesti.
31Aquell dia, qui es trobi al terrat i tingui les seves coses dins la casa, que no baixi pas a recollir-les; i el qui es trobi al camp, igualment, que no torni enrere.
32Recordeu-vos de la dona de Lot.
33El qui busqui conservar la seva vida, la perdrà; i el qui la perdi, viurà.
34Us asseguro que aquella nit, si n’hi ha dos en un mateix llit, l’un serà pres i l’altre deixat;
35si hi ha dues dones molent plegades, l’una serà presa i l’altra serà deixada.
36[Dos seran al camp, l’un serà pres i l’altre deixat.]”
37Li digueren: “On serà, Senyor?” Ell els contestà: “On hi hagi el cos, allí s’aplegaran els voltors.”

Айни замон обунашуда:

LLUC 17: BEC

Лаҳзаҳои махсус

Паҳн кунед

Нусха

None

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in