Marcos 13
13
Sermon de la fin. Anúncio de la çtruiçon de l templo
1Quando salien de l templo, dixo-le un de ls sous deciplos: «Mestre, mira que piedras i que eidefícios.» 2I Jasus dixo-le a eilhes: «Bedes estes eidefícios tan grandes? Eiqui nun quedará piedra porriba de piedra, que nun seia sbarrulhada.»
De l grande sufrimiento que ende ben
(Mateus 24,1–2; Lucas 21,5–6)
3Quando staba sentado ne l Cabeço de las Oulibeiras acontra l Templo, preguntaba-le, d’aparte, Pedro i tamien Tiago i Juan i Andrés: 4«Di-mos, quando se ban a dar essas cousas i que seinha haberá quando todo s’ampeçar a acabar?.»
5Jasus, anton, ampeçou-le a dezir: «Mirai, que naide bos anganhe! 6Muita giente benirá a dezir, an miu nome: “Sou you”, i anganharan a muito. 7Quando oubirdes falar de guerras i nobidades de guerras, nun téngades miedo; essas cousas ténen que se dar, mas inda nun ye la fin. 8Ponerá-se pobo contra pobo i reino contra reino, haberá terramotos an muito sítio, haberá fames. Ende ye l ampeço de ls delores.
9Bede bós mesmos l que se passa. Ban-bos a antregar als cunceilhos, ides a lhebar porrada nas sinagogas, ides a star delantre de gobernadores i de reis por bias de mi pa le dar teçtemunho a eilhes. 10Mas, an purmeiro, ye neçairo pregar l Eibangeilho a todas las naciones. 11Quando bos lhebáren para bos antregar, nun penseis l que ides a dezir, mas dezi l que bos benir a la cabeça nessa altura, puis nun sodes bós que falais, mas l Sprito Santo. 12L armano bai a antregar l armano a la muorte i l pai l filho; ls filhos poneran-se contra ls pais i ban a antregá-los a la muorte. 13Todos bos ban a querer mal por bias de l miu nome. Mas quien s’aguantar até la fin, esse será salbo.»
La grande zgrácia de la Judeia
(Mateus 24,15–28; Lucas 21,20–24)
14«Anton, quando birdes la zgrácia mais grande de l mundo star adonde nun debe, quien lei que antenda, anton, ls que stan na Judeia scápen-se pa ls montes, 15quien stubir anriba l terraço, que nun abaixe nien entre an sue casa a agarrar algo, 16i quien stubir pul termo, que nun buolba a agarrar sue roupa. 17Cuitadica de quien stubir prenhada ou andubir a dar la teta por essa altura. 18Rezai para que nun se passe ne l eimbierno; 19puis nesses dies haberá un delor tan grande, que nunca outro aparecido se biu çque Dius criou l mundo até agora, nien se tornará a ber. 20Se Dius nun acurtiasse esses dies, naide se salbarie. Mas por bias de ls que fúrun scolhidos, el acurtiou esses dies. 21Nessa altura, se ũa pessona bos dezir: “Mirai, stá eiqui l Cristo; mirai, stá eilhi”, nun acradítedes: 22puis ban a aparecer falsos cristos i falsos porfetas i ban a fazer milagres i sinales milagrosos para anganhar, se esso fur possible, até als scolhidos. 23Mas bós stais alerta, puis yá bos dixe estas cousas antes de se dáren.»
La benida de l Filho de l Home
(Mateus 24,29–31; Lucas 21,25–28)
24«Mas nesses dies, apuis de todos aqueilhes termientos, l sol bai a quedar scuro i la lhuna nun bai a dar la sue claridade, 25bai a haber streilhas a caier de l cielo i ls eisércitos que hai ne l cielo ban a quedar fracos.
26Apuis bereis l Filho de l Home a benir anriba las nubres cun muito poder i glória. 27Anton, mandará ls anjos i ajuntará ls scolhidos por el, de ls quatro aires, de la punta de la tierra a la punta de l cielo.»
Stai cun atento porque nun sabeis la hora
(Mateus 24,32–44; Lucas 21,29–33)
28«Daprendei la parábola de la figueira: Quando ls galhos deilha yá stubíren tienros i nacíren las fuolhas, sabeis que l berano stá acerca. 29Assi tamien bós, quando birdes que se dan estas cousas, sabei que stá acerca, yá a la puorta. 30Quedai bien ciertos de l bos digo: Nun passará desta giraçon até que estas cousas se déian. 31L cielo i la tierra passaran, mas las mies palabras nun passaran.
32A respeito desse die ou de la hora, naide ls sabe, nien ls anjos de l cielo nien l Filho, solo l Pai. 33Stai alerta, belai, porque nun sabeis quando chegará l tiempo. 34Ye tal cumo un home que se fui para loinge, deixou la sue casa i dou-le l poder als sous criados, a cada un deilhes l sou trabalho i tamien al porteiro le mandou que mirasse pula casa. 35Antoce, belai, porque nun sabeis quando benirá l duonho de la casa, se a la nuitica, se a meia nuite, se al cantar de l galho, se a la purmanhana cedo, 36nun se deia l causo de que benga nun sfergante i bos ache a drumir. 37L que bos digo a bós, digo-se-lo a todos: Belai!»
Айни замон обунашуда:
Marcos 13: EM14
Лаҳзаҳои махсус
Паҳн кунед
Нусха

Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Evangelhos em Mirandês © Sociedade Bíblica, 2014.