Mateus 21

21
Çcuçones an Jarusalen. Jasus entra an Jarusalen
(Marcos 11,1–11; Lucas 19,28–40; Juan 12,12–19)
1Quando yá íban acerca de Jarusalen, al passar por Betfagé, ne l Monte de las Oulibeiras, Jasus mandou dous deciplos 2dezindo-le: «Ide a la tierra que stá delantre de bós i lhougo a l’antrada achareis ũa burra presa i un burrico cun eilha; çprendei-los i traiei-me-los. 3I se ũa pessona bos preguntar algo, dezi-le que l duonho ten percison deilhes i lhougo ls mandará.»
4Todo se dou para que se cumpra l que fui anunciado pul porfeta, que diç:
5 Dezi-le a la filha de Sion:
Mira, l tou rei ben até ti,
manso i a cabalho nũa burra i un burrico,
filho dũa béstia de carga.
6Anton, ls deciplos fúrun-se alhá i fazírun l que Jasus le habie mandado, 7traírun la burra i l burrico i ponírun-le pul lhombo las sues capas i el scarranchou-se neilha. 8Muita soma de giente stendiu la sue capa ne l camino i outros cortában galhos de las arbles i spalhában-los pul camino. 9Anton todo aquel juntouro de giente, tanto ls que íban delantre cumo ls que benien por trás, boziában dezindo:
«Houssana al filho de Dabide!
Bendito l que ben an nome de l Senhor!
Houssana nas alturas!»
10Quando antrou an Jarusalen, to la cidade quedou albrotada, dezindo: «Quien ye este?» 11Mas la giente dezie: «Este ye Jasus, porfeta de Nazaré de la Galileia.»
Bota ls bendedores para fuora de l templo
(Marcos 11,15–19; Lucas 19,45–48; Juan 2,13–22)
12Jasus antrou ne l templo i botou pa la rue todos ls que alhá cumprában i bendien, scachou las mesas de ls cambistas i ls talhos de ls bendedores de palombas, 13i dixo-le: «Stá screbido: La mie casa chamará-se casa de ouracion, mas bós fazistes deilha ũa curriça de lhadrones
14Apuis benírun a tener cun el, al templo, ciegos i tolhidos i el sanou-los. 15Quando ls xefes de ls saçardotes i ls scribas bírun las marabilhas que fazira i ls garoticos a gritar ne l templo i a dezir: «Houssana al filho de Dabide», quedórun mui anrabiados 16i dezírun-le: «Oubes l que estes stan a dezir?» Mas Jasus dixo-le: «Claro! Nunca listes: «De la boca de ls pequeinhos i de ls ninos de teta saquestes l lhoubor purfeito
17I bolbiu-le las cuostas, saliu para fuora de la cidade i fui-se para Betánia i ende quedou a drumir.
La figueira sien figos
(Marcos 11,12–14.20–24)
18Lhougo a la purmanhana, al bolber pa la cidade, dou-le la fame. 19Bendo ũa figueira acerca l camino, fui-se alhá mas nun achou mais nada a nun ser fuolhas i dixo-le a eilha: «Que nunca mais de ti torne a nacer fruito.» I mal apenas acabou de falar, la figueira secou-se. 20Al béren l feito, ls deciplos quedórun admirados i dezien: «Cumo fui que la figueira se secou tan debrebe?» 21Jasus respundiu-le, dezindo: «Quedai bien ciertos de l que bos digo: Se tubirdes fé i nun dubidardes, nun fazereis solo l que le passou a la figueira, mas tamien se le dezirdes a este monte, “Sal dende i bota-te al mar”, assi se passará. 22I alcançareis todo l que pedirdes cun fé na ouracion.»
L poder de Jasus i l batismo de Juan
(Marcos 11,27–33; Lucas 20,1–8)
23Apuis, antrou ne l templo i puso-se a ansinar. Benírun a tener cun el ls xefes de ls saçardotes i ls mais antigos de l pobo i dezírun-le: «Cun que outeridade fais estas cousas? I quien te dou este poder?» 24Mas Jasus respundiu-le, dezindo: «Tamien you bos bou a poner ũa question i, se me respundirdes, tamien bos dezirei qual l’outeridade cun que fago estas cousas: 25L batismo de Juan d’adonde era? De l cielo ou de ls homes?» Eilhes falában antre eilhes dezindo: «Se le dezirmos, “de l cielo”, el dezirá-mos, “anton porque nun acraditestes nel?” 26mas se le dezirmos, “de ls homes”, tenemos miedo de l pobo, pus todos ténen a Juan na cuonta de porfeta.» 27Anton, respundírun-le a Jasus: «Nun sabemos.» I el dixo-le tamien: «Anton, tamien you nun bos digo cun que outeridade fago estas cousas.»
Parábola de ls dous filhos
28«Dezi-me, agora, l que bos parece: Habie un home que tenie dous filhos. Achegou-se al purmeiro i dixo-le: “Filho, bai hoije a trabalhar pa la mie binha.” 29El respundiu-le, dezindo: “Nun quiero.” Mas, apuis, lhebado pul arrependimiento, alhá fui. 30Apuis, achegando-se an pie de l segundo, dixo-le la mesma cousa. I el respundiu-le, dezindo: “Bou, si senhor.” Mas nun fui.
31Qual de ls dous le fizo la buntade al pai?» Eilhes respónden: «L purmeiro.» Dixo-le Jasus: «Quedai bien ciertos de l que bos digo: Ls recebidores de la décima i las putas éntran delantre de bós ne l Reino de Dius. 32Porque Juan bieno a tener cun bós, pul camino de la justícia, i nun acraditestes nel; mas ls recebidores de la décima i las putas acraditórun nel. I bós, que bistes, nien assi fazistes apuis peniténcia, para que acraditárades nel.»
Parábola de ls lhabradores malos
(Marcos 12,1–12; Lucas 20,9–19)
33Oubi outra parábola. «Habie un pai de família que puso ũa binha, amuralhou-la, scabou neilha un lhagar i alhebantou ũa torre. Apuis arrendou-se-la a uns lhabradores i fui-se para loinge.
34Quando yá era quaijeque tiempo de bendímia, mandou ls sous criados a tener culs lhabradores para recebir ls fruitos. 35Mas ls lhabradores agarrórun ls criados del i a un anchírun-lo de porradas, a outro matórun-lo i a outro acantiórun-lo. 36Anton, mandou outra beç a outros criados i an mais grande númaro que ls purmeiros, mas eilhes fazírun-le la mesma cousa. 37Na fin mandou-le l filho del, dezindo: “Han de tener respeito pul miu filho.” 38Mas ls lhabradores, al ber l filho, dezírun uns pa ls outros: “Este ye l ardeiro. Ala, bamos a matá-lo i quedaremos cula ardança del.” 39I mal apenas l agarrórun, botórun-lo para fuora de la binha i matórun-lo.
40Anton, quando benir l duonho de la binha l quei le bai a fazer a aqueilhes lhabradores?» 41Eilhes dízen-le: «Dará-le ũa muorte mala als malos i arrendará la binha a outros lhabradores que le antréguen ls fruitos ne l tiempo debido.»
42Jasus dixo-le: «Nunca listes nas Scrituras:
La piedra que ls pedreiros nun quejírun,
essa bai a quedar de squineira?
L Senhor fizo estas cousas
i ye ũa marabilha pa ls nuossos uolhos?
43Assi, tamien bos digo que bos será tirado l reino de Dius i será-le dado a giente que le faga dar ls sous fruitos. 44I quien cair anriba desta lhastra quedará spaporrado; i anriba de quien eilha cair, smagará-lo.»
45Quando alguns de ls saçardotes i ls fariseus oubírun las parábolas del, antendírun que staba a falar deilhes 46i tenien gana de l prender, mas tubírun miedo de l pobo porque l tenie na cuonta de porfeta.

נבחרו כעת:

Mateus 21: EM14

הדגשה

שתפו

העתק

None

רוצים לשמור את ההדגשות שלכם בכל המכשירים שלכם? הירשמו או היכנסו

תכניות קריאה חינמיות בנושא Mateus 21

YouVersion משתמש בקובצי Cookie כדי להתאים אישית את החוויה שלך. על ידי שימוש באתר שלנו, אתה מקבל את השימוש שלנו בעוגיות כמתואר ב מדיניות הפרטיות שלנו