آیات محبوب کتاب مقدس از Gènesi 3

به اشتراک گذاشتن

Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella.

La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: – Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.

Després digué a la dona: – Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.

Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.

Després va dir a l’home: – Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment.

El Senyor-Déu li replicà: – Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?

Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.

L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.