آیات محبوب کتاب مقدس از GÈNESI 1

به اشتراک گذاشتن

Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani-mals que s’arrosseguen damunt la terra.” I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.

I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”

En el principi, Déu va crear el cel i la terra.

La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava per da-munt les aigües.

I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.

I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.

Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.

Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d’arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.

A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.

Déu digué: “Que hi hagi un firmament entre les aigües que mantingui separa-des les unes de les altres.” I fou així.

I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així.

Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys

Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.

I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt

La terra va produir la vegetació: her-bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.

Déu va fer, doncs, els dos grans llumeners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.

Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i apa-regui la massa sòlida.” I fou així. I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.

Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”

Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: animals domèstics, rèptils i animals sal-vatges, segons cada espècies.” I fou així.

Déu digué: “Que les aigües pro-dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.

Déu, doncs, va fer els animals ferés-tecs, segons cada espècie, i els domès-tics, segons la seva mena, i tots els ani-mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo.