Càntic dels Càntics 4:1-7
Càntic dels Càntics 4:1-7 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere el teu vel. La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad. Les teves dents són un ramat d’ovelles toses que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya. Com un fil escarlata són els teus llavis, la teva boca és un encís, dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel. El teu coll és com la torre de David, que s’alça sobre els cims; hi ha penjats mil escuts, tots els trofeus dels guerrers. Els teus pits són com dos cervatells, com dos bessons de gasela, que pasturen entre els lliris. Abans que bufi la marinada i s’allarguin les ombres, me n’aniré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens. Ets tota bella, amiga meva, no tens cap defecte.
Càntic dels Càntics 4:1-7 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Que n’ets, de bella, companya meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són com dues colomes darrere el teu vel; la teva cabellera, com un ramat de cabres quan davallen de bon matí de les muntanyes de Galaad; les teves dents, com un ramat d’o-velles toses quan surten del bany; totes duen bessonada, no n’hi ha cap d’estèril entre elles. Com un fil d’escarlata són els teus llavis; i la teva boca, de parla graciosa; les teves galtes són com dos talls de magrana, darrere el teu vel. El teu coll és com la torre de David, alçada per a trofeus; mil escuts hi ha penjats, tots són rodelles d’herois. Els teus dos pits són com cries bessones de gasela que pasturen entre lliris. Abans que bufi el ventijol del cap-vespre i s’estenguin les ombres, pujaré a la muntanya de la mirra, a la collada de l’encens. Tota tu ets bonica, companya meva, no tens cap defecte!