Rut 1:3-18
Rut 1:3-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Elimèlec, el marit de Noemí, va morir, ella es va quedar sola amb els dos fills. Aquests es van casar amb dones moa-bites; el nom de l’una era Orpà, i el de l’altra, Rut. Van viure allà uns deu anys. Després van morir Mahlon i Quilion, i la dona es va quedar sense fills i sense marit. Aleshores ella va decidir de tornar dels camps de Moab al seu país, amb les seves dues nores, perquè havia sentit dir que el Senyor havia visitat el seu poble i els donava pa. Va sortir, doncs, acompanyada de les seves dues nores, del lloc on havia viscut; i emprengué el camí per tornar a la terra de Judà. Però digué a les seves dues nores: “Aneu, torneu cadascuna a la casa de la vostra mare, i que el Senyor sigui bon-dadós amb vosaltres, tal com vosaltres ho heu estat amb els difunts i amb mi. Que el Senyor us concedeixi a totes dues de trobar una vida tranquil·la a casa d’un nou marit.” Les va besar, i elles es van posar a plorar; i li digueren: “No; tornarem amb tu al teu poble.” Però Noemí els va dir: “Torneu-vos-en, filles meves. Per què voleu venir amb mi? Que potser tinc més fills a les entranyes que puguin ser marits vos-tres? Torneu-vos-en, filles meves, que jo ja sóc massa vella per a prendre marit. I, si digués que encara tinc esperances, que aquesta mateixa nit estaré amb un espòs, i fins si arribés a tenir fills, ¿esperaríeu fins que fossin grans i, per causa meva, us estaríeu de casar-vos? No, filles meves; que ja estic prou afligida per vosaltres perquè la mà del Senyor s’ha alçat contra mi.” Elles van esclatar en plors altra vegada. I Orpà va donar el bes de comiat a la seva sogra i se’n tornà al seu poble, però Rut es va quedar amb ella. Llavors Noemí digué: “Mira, la teva cunyada se n’ha tornat al seu poble i als seus déus; torna-te’n amb ella.” Rut li replicà: “No m’insisteixis que et deixi ni que me’n vagi del teu costat, perquè allà on tu vagis, allà aniré jo; allà on tu visquis, allà viuré jo. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu. On tu moris, moriré jo, i allà seré enterrada. Que el Senyor em castigui amb severitat si no és només la mort qui em separi de tu.” Veient que s’obstinava a acompanyar-la, Noemí no va insistir més.
Rut 1:3-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills, que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard, també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el seu poble concedint-li una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores. Se’n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí, Noemí va dir a les seves nores: – Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa! Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit! Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors i li deien: – No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble! Noemí insistia: – Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar. Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Sóc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir, ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg que el vostre: la mà del Senyor s’ha girat contra mi. De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar. Noemí li va dir: – Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te’n a casa! Però Rut contestà: – No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals! En veure Noemí que Rut s’entossudia a anar amb ella, no va insistir més.