Rut 1:16-21
Rut 1:16-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Rut li replicà: “No m’insisteixis que et deixi ni que me’n vagi del teu costat, perquè allà on tu vagis, allà aniré jo; allà on tu visquis, allà viuré jo. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu. On tu moris, moriré jo, i allà seré enterrada. Que el Senyor em castigui amb severitat si no és només la mort qui em separi de tu.” Veient que s’obstinava a acompanyar-la, Noemí no va insistir més. Van caminar juntes fins a arribar a Betlem, i, quan van entrar-hi, tota la població es va alterar a causa d’ella; i deien les dones: “¿No és Noemí, aquesta?” Però ella respongué: “No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè l’Omnipotent m’ha ben amargat. Plena vaig marxar i el Senyor m’ha fet tornar buida. Per què m’heu de dir Noemí, si el Senyor ha testificat contra mi, i m’ha afligit l’Omnipotent?”
Rut 1:16-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Però Rut contestà: – No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals! En veure Noemí que Rut s’entossudia a anar amb ella, no va insistir més. I se n’anaren plegades fins que van fer cap a Betlem. La seva arribada va commoure tot el poble, i les dones exclamaven: – Però, no és Noemí? Ella els responia: – No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m’ha omplert d’amargor. Me’n vaig anar d’aquí amb les mans plenes i el Senyor m’hi ha fet tornar amb les mans buides. Per què, doncs, em dieu Noemí si el Senyor m’ha afligit, si el Totpoderós m’ha humiliat?