Romans 6:1-23
Romans 6:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Què volem dir, doncs? ¿Que ens hem de mantenir en el pecat a fi que la gràcia abundi? De cap manera! Els qui hem mort en el pecat, com podrem viure encara dins del pecat? ¿No sabeu que tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús hem estat ba-tejats en la seva mort? Per mitjà del baptisme, doncs, hem estat sepultats amb ell en la mort, per tal que, així com el Crist va ser ressuscitat d’entre els morts pel poder gloriós del Pare, també nosaltres iniciem una vida nova. Perquè si per identificació amb ell hem arribat a ser incorporats a la semblança de la seva mort, també ho serem a la de la seva resurrecció. Tingueu present això: l’home vell que hi ha en nosaltres ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat sigui eliminat, i així ja no siguem més esclaus del pecat, ja que quan un ha mort queda lliure del pecat. I si hem mort amb el Crist, creiem que viurem també juntament amb ell, sabent del cert que el Crist ressuscitat de la mort és immortal; la mort ja no té domini sobre ell. La seva mort fou un morir al pecat d’una vegada per sempre; però la seva vida és un viure per a Déu. Igualment vosaltres, feu-vos el compte que heu mort pel que fa al pecat i que viviu per a Déu en Crist Jesús. Per tant, que el pecat no domini el vostre ésser mortal, de forma que us deixeu portar per les seves passions, ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu. El pecat ja no tindrà més domini damunt vostre, perquè ja no esteu sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia. Doncs, què? ¿Hem de pecar sense mirament perquè ja no estem sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia? De cap manera! ¿No sabeu que quan us poseu com esclaus al servei d’algú per obeir-lo, us feu esclaus del qui obeïu, tant si és del pecat per a la mort com si és de l’obe-diència per a la justícia? Però donem gràcies a Déu que, havent estat esclaus del pecat, us heu do-nat de tot cor a aquell model de doctrina al qual vau ser confiats; i, emancipats del domini del pecat, heu esdevingut servents de la justícia. Us parlo amb termes humans a causa de la vostra feblesa humana. Així com vau posar els vostres membres com es-claus al servei de la impuresa i el desor-dre per a consumar la confusió, poseu-los ara com esclaus al servei de la jus-tícia per a consumar la santedat. Perquè éreu esclaus del pecat, no estàveu obligats a la justícia. Quin fruit en trèieu aleshores d’aquelles coses que ara us avergonyeixen? De fet, no tenen altre terme que la mort. Però ara, deslliurats de l’esclavatge del pecat i esdevinguts servents de Déu, tenim com a fruit la santedat, i com a terme, la vida eterna. Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
Romans 6:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Què direm, doncs? ¿Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova. I si nosaltres ens hem unit a ell participant d’una mort com la seva, també participarem de la seva resurrecció. Sapiguem-ho bé: l’home vell que érem abans ha estat crucificat amb Crist; per tant, el nostre cos dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. El qui ha mort, queda alliberat del pecat. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist. Ara, per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions. No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé. El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia. Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera! Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d’algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l’amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu aquell qui dóna la justícia. Vosaltres éreu esclaus del pecat, però heu obeït de cor la doctrina que us ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu! Així, lliures de l’esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la justícia de Déu –com que sou febles, us estic parlant amb comparacions humanes. Així com vau posar els vostres membres com a esclaus al servei de la impuresa i de la injustícia i portàveu una vida indigna, poseu-los ara com a esclaus al servei de la justícia de Déu i porteu una vida santa. Mentre éreu esclaus del pecat, us trobàveu al marge d’aquesta justícia. Però quin fruit en trèieu, d’aquella vida? Ara us n’avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort. En canvi, ara, lliures de l’esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, obtindreu el fruit d’una vida santa, que us portarà a la vida eterna. La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.