Romans 5:12-21
Romans 5:12-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Per això, tal com per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà la mort, igualment la mort s’estengué a tots els homes, atès que tots van pecar, ja que abans de la Llei, en el món ja hi havia pecat, però el pecat no és im-putable mentre no hi ha llei. Amb tot, la mort regnà des d’Adam fins a Moisès, fins i tot sobre aquells qui no havien pecat amb una falta equipa-rable a la d’Adam. Aquest era una prefiguració d’aquell qui havia de venir després. Si bé no hi ha comparació entre la falta de l’un i el do de l’altre, perquè, si per la falta d’un de sol tots els altres van morir, molt més abundosament abasta tothom la benvolença de Déu i el do atorgat per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. I tampoc no hi ha comparació entre les conseqüències del pecat d’un de sol i el benefici del do, ja que d’una sola falta n’ha resultat una condemna, men-tre que del do atorgat, partint de moltes faltes, n’ha resultat la justificació. Si, doncs, per la falta d’un de sol la mort ha regnat per culpa d’aquest tot sol, amb molta més raó els qui reben l’abundància de la gràcia i del do que justifica regnaran en la vida per mitjà d’un de sol, Jesucrist. Per tant, així com per una sola trans-gressió en resultà la condemna de tots els homes, també així, per un acte de fidelitat d’un de sol, n’ha resultat la jus-tificació i la vida per a tots els homes. És a dir, de la mateixa manera que la desobediència d’un sol home va cons-tituir tothom en pecador, així també per mitjà de l’obediència d’aquest sol home seran constituïts justos tots els altres. Quan es va introduir la Llei, les faltes van sovintejar, però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia, per tal que, així com el pecat regnà per la mort, així també la gràcia regnés per la justícia que duu a la vida eterna, mitjançant Jesucrist, el nostre Senyor.
Romans 5:12-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d’Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir. Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d’un de sol: el pecat d’un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist. Per tant, així com per la falta d’un sol home la condemna s’ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. Així com per la des-obediència d’un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l’obediència d’un de sol tots seran fets justos. La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia, de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.