Romans 2:1-29Comparteix

Romans 2:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell. És sabut que Déu condemna amb raó els qui fan aquestes coses. ¿I et penses que un home com tu, que condemnes els qui cometen aquelles faltes que tu mateix comets, podràs de-fugir el judici de Déu? ¿És que et són indiferents la riquesa de la seva bondat, la seva paciència i la seva generositat? ¿O ignores que la bondat de Déu t’invita al penediment? Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu, que pagarà cadascú segons les seves obres: la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat; en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació. Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en primer lloc, però després també el no jueu; en canvi, tindran glòria, honor i pau tots els qui practiquen el bé, el jueu en primer lloc, però després el no jueu. Perquè Déu no fa accepció de persones. Tots els qui van pecar sense conèixer la Llei, també sense intervenció de la Llei es perdran; i tots els qui van pecar coneixent la Llei, segons la Llei seran jutjats. Perquè no són pas considerats justos davant Déu els qui escolten la Llei, sinó que ho són aquells qui la compleixen. De fet, quan els pagans que no co-neixen la Llei compleixen per instint natural els principis de la Llei, ells, tot i mancats de Llei, esdevenen una llei per a si mateixos. Amb això demostren que duen els principis de la Llei gravats en el cor, conjuntament confirmat per la pròpia consciència i la reflexió, que mútuament els acusen o els defensen. Així serà el dia que Déu jutjarà per Jesucrist, segons l’evangeli que anun-cio, les obres ocultes dels homes. Potser tu ostentes el títol de jueu, confies en la Llei i et glories en Déu; coneixes la seva voluntat, saps dis-cernir el que és millor, sota la instrucció de la Llei; estàs convençut de ser guia de cecs, llum dels qui van a les fosques, instructor d’ignorants i mestre d’im-madurs, pel fet de tenir la fórmula del saber i la veritat compilades en la Llei. Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes? Tu que dius que no es cometi adul-teri, comets adulteri? Tu que detestes els ídols, t’aprofites dels temples? Tu que et glories en la Llei, desho-nores Déu violant la Llei? Perquè per culpa vostra els altres pobles maleeixen el nom de Déu, tal com diu l’Escriptura. Certament, la circumcisió té valor, si observes la Llei; però si transgredeixes la Llei, la teva circumcisió es torna incircumcisió. Si, doncs, un incircumcís compleix els preceptes de la Llei, ¿no serà tinguda la seva incircumcisió com a circumcisió? Així, el qui és físicament incircum-cís, però observa la Llei, et judicarà a tu que, tenint el codi i la circumcisió, ets transgressor de la Llei. Perquè ser jueu no consisteix pas en la forma externa, ni és circumcisió la que es veu exteriorment, a la carn, sinó que és jueu el qui ho és inte-riorment, i la circumcisió és la del cor, obra de l’esperit i no de la lletra. Aquest sí que té l’aprovació de Déu i no pas la dels homes.

Romans 2:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells. Tothom sap que el judici de Déu recau justament sobre els qui cometen aquells actes. I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t’escaparàs del judici de Déu? ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant indignació per al dia de la indignació, quan es manifestarà el just judici de Déu. Ell pagarà a cadascú segons les seves obres: la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat; la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia! Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles, però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles. Déu no fa distinció de persones. Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d’aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei. Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen. En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però són llei per a ells mateixos. Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen. Tot això quedarà al descobert el dia que, d’acord amb l’evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes. Tu, en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i poses el teu orgull en Déu: coneixes la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor; et refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca, educador dels ignorants, mestre dels qui no saben, ja que en la Llei trobes l’expressió clara del coneixement i de la veritat. Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la, tal com diu l’Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu . Perquè la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes, ets com un incircumcís. En canvi, si l’incircumcís observa els preceptes de la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís. I així el qui és físicament incircumcís, però que compleix la Llei, et jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la compleixes. El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l’Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.