Romans 10:17-21
Romans 10:17-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Això vol dir que la fe ve de l’escolta, i l’escolta a través de la paraula de Crist. Però jo em pregunto: ¿És que no n’han sentit parlar mai? I tant que sí! “La seva crida ha abastat tota la terra, i el seu pregó, fins als límits del món.” ¿Podria ser, em dic, que Israel no se n’hagi assabentat? Primer, Moisès ja diu: “Jo us faré enveja amb un poble que no és poble, i us irritaré amb una nació estúpi-da.” Després, Isaïes va més enllà i diu: “M’han trobat els qui no em bus-caven, m’he presentat als qui no em dema-naven.” En canvi, a Israel li diu: “He tingut tots els dies les mans esteses vers un poble incrèdul i provocador.”
Romans 10:17-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La fe ve, doncs, de l’escolta, i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist. Ara bé, jo pregunto: És que no l’han escoltada? I tant que sí! El seu anunci s’ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món . Encara pregunto: És que Israel no ha comprès? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d’un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d’un poble sense seny . I Isaïes arriba a dir: M’he deixat trobar pels qui no em cercaven; m’he manifestat als qui no em consultaven. En canvi, d’Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel .