Apocalipsi 4:1-11
Apocalipsi 4:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m’havia parlat. Em deia: – Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d’aquestes coses, ha de succeir. Immediatament, l’Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú que tenia amb un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda. Al seu voltant hi havia vinti-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, que portaven vestits blancs i corones d’or al cap. Del tron sortien llampecs, veus i tronades. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu, i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al glaç. En el tron, al seu voltant, hi havia quatre vivents plens d’ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era samblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: « Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers , el qui era, el qui és i el qui ve.» I sempre que aquells vivents glorificaven i honoraven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven: – Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat totes les coses: has volgut que existissin, i les has creades.
Apocalipsi 4:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’això, vaig veure una porta oberta al cel, i vaig sentir aquella veu amb so de trompeta que m’havia parlat al principi que em deia: “Puja aquí i t’ensenyaré les coses que s’acompliran després d’aquestes.” Tot seguit vaig ser arrabassat per l’Es-perit, i vaig veure que hi havia un setial situat al mig del cel, i al setial, algú que l’ocupava. El qui estava assegut tenia l’esclat semblant al jaspi i a la sardònica, i al voltant del setial resplendia una aureola d’un to semblant a la maragda. Al voltant del setial hi havia vint-i-quatre setials més, on seien vint-i-quatre ancians revestits de mantells blancs i amb corones d’or al cap. Del setial sortien llampecs i retrunyir de trons, i davant el setial cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu. Davant el setial s’estenia com un mar de vidre, semblant al cristal·lí, i el setial del centre era flanquejat per quatre vivents, plens d’ulls al davant i al darrere. El primer vivent s’assemblava a un lleó; el segon, a un vedell; el tercer vivent tenia cara humana, i el quart sem-blava una àguila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i era ple d’ulls per dins i per fora. Sense parar, nit i dia, clamaven: Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu Totpode-rós, el qui era, el qui és i el qui ve. I cada vegada que els vivents donaven glòria, honor i acció de gràcies al qui seu al setial i que viu pels segles dels segles, els vint-i-quatre ancians es proster-naven davant del qui seu al setial, ado-rant el qui viu pels segles dels segles, i llançaven les seves corones davant el setial i deien: “Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades.”