Apocalipsi 22:1-21
Apocalipsi 22:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors em va mostrar el riu d’aigua de vida, transparent com el cristall, que sortia del setial de Déu i de l’Anyell. Al mig del carrer gran, a banda i banda del riu, creix l’arbre de la vida, que dóna fruit cada mes, és a dir, dotze collites l’any; i les fulles de l’arbre serveixen de remei a les nacions. I ja no hi haurà més prohibicions. Allà hi haurà el setial de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran, el veuran cara a cara i portaran el seu nom escrit al front. Ja mai més no hi haurà nit, ni els caldrà més la llum artificial ni la natural del sol, perquè el Senyor Déu els il·lu-minarà; i regnaran pels segles dels segles. I em va dir: “Aquestes paraules són fidedignes i verídiques, i el Senyor Déu, que inspira els profetes, ha enviat el seu àngel per fer conèixer als seus servents tot allò que ben aviat succeirà. Vinc de seguida. Feliç aquell qui guar-da les paraules profètiques d’aquest llibre.” Jo, Joan, sóc el qui va sentir i va veure tot això. Quan hagué acabat la visió, jo vaig caure als peus de l’àngel que me la mostrava per adorar-lo, però ell em va dir: “Compte; no [facis això!] Jo sóc un company de servei teu i dels teus germans, els profetes, amb tots els qui guarden les paraules d’aquest llibre; adora només Déu.” I em va dir: “No guardis en secret el missatge profètic d’aquest llibre, perquè el temps de complir-se és a prop. El qui és de mal comportament que vagi fent el mal, el qui és brut de mena que segueixi embrutant-se, però l’home honrat que segueixi amb el comportament just, i l’home sant que segueixi amb la santificació. Vinc de seguida, i la meva recom-pensa ve amb mi, per pagar a cadascú el que mereixen les seves obres. Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. Feliços els qui renten els seus vestits, així podran tenir el dret d’accés a l’arbre de la vida i podran passar per les portes cap a la ciutat. Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen. Jo, Jesús, he enviat el meu àngel per garantir-vos tot això que fa referència a les esglésies. Jo sóc el rebrot i el llinatge de David, l’estel resplendent del matí.” L’Esperit i l’Esposa diuen: ‘Vine!’ El qui ho escolti, que digui: ‘Vine!’ Qui tingui set, que vingui; el qui vulgui, que prengui de franc l’aigua de vida. Jo testifico a tothom que senti les paraules profètiques d’aquest llibre que, si algú gosa afegir-hi res més del que hi ha, Déu li farà caure al damunt les pla-gues descrites en aquest llibre, i, si algú gosa treure res de les pa-raules d’aquest llibre profètic, Déu li traurà la part que li correspon de l’arbre de la vida i de la ciutat santa, descrits en aquest llibre. El qui testifica aquestes coses diu: “Cert, vinc de seguida.” Amén. Vine, Senyor Jesús! Que la gràcia del Senyor Jesús sigui amb tothom. Amén.
Apocalipsi 22:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’àngel em va mostrar també el riu de l’aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l’Anyell. Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l’arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir els pobles. A la ciutat no hi haurà res de maleït. Hi tindran el seu tron Déu i l’Anyell. Els seus servents l’adoraran, el veuran cara a cara i portaran el nom d’ell escrit al front. La nit ja no existirà, no caldrà la llum dels gresols ni la llum del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles. Després l’àngel em va dir: – Les paraules que has sentit són certes i veritables. El Senyor Déu, que inspira els profetes, ha enviat el seu àngel per fer conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir. “Vinc de seguida.” Feliços els qui fan cas de les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre! Jo, Joan, sóc el qui vaig sentir i vaig veure aquestes coses. I després de sentir-les i veure-les, em vaig prosternar als peus de l’àngel que me les havia mostrades, amb la intenció d’adorar-lo. Però ell em digué: – No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans els profetes, i com tots els qui fan cas de les paraules que hi ha en aquest llibre. A Déu, has d’adorar. L’àngel em digué encara: – No guardis sota segell les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre, perquè el temps s’acosta. Que el malvat continuï fent el mal i que l’impur continuï en la impuresa, però que l’home bo no deixi de fer el bé i que l’ho- me sant continuï santificant-se! «Vinc de seguida, i m’acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres. Jo sóc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi. »Feliços els qui renten els seus vestits per poder tenir accés a l’arbre de la vida i poder entrar a la ciutat per les seves portes! Fora els gossos, els qui practiquen la bruixeria, els libidinosos, els assassins, els idòlatres i tots els qui estimen o fabriquen la mentida! »Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo sóc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí.» L’Esperit i l’esposa diuen: «Vine!» I els qui escolten, que diguin: «Vine!» Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. Adverteixo solemnement a tothom qui escolti les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre que, si algú hi posa res més, Déu posarà damunt d’ell les plagues escrites en aquest llibre, i si algú treu cap paraula del llibre d’aquesta profecia, Déu li traurà la seva part de l’arbre de la vida i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit. El qui dóna testimoni de tot això, diu: «Sí, vinc de seguida.» Amén! Vine, Senyor Jesús! Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom.