Apocalipsi 19:1-16

Comparteix

Apocalipsi 19:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Després d’això vaig sentir al cel una cridòria com d’una gran gentada que clamava: “Al·leluia! La victòria, la glòria i el poder són del nostre Déu, perquè jutja amb justícia i rectitud; ha condemnat la gran prostituta, que cor-rompia la terra amb la seva prostitució, i ha vindicat la sang dels seus servidors, que la seva mà havia vessat.” I repetien: “Al·leluia! La seva fumara-da anirà pujant pels segles dels segles.” I els vint-i-quatre ancians, amb els quatre vivents, es prosternaren per ado-rar Déu, assegut al setial, dient: “Amén. Al·leluia!” I del setial va sortir una veu que deia: “Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.” Tot d’una vaig sentir com la veu d’una gran gentada, com el brogit de grans onades, com el retruny de trons violents que deien: “Al·leluia! Que el Senyor, Déu nostre, el Totpoderós, ja regna. Alegrem-nos-en i exultem, donem-li glòria, perquè han arribat les noces de l’Anyell. La seva esposa ja s’ha engalanat, l’han vestida de lli blanc i resplendent; perquè el lli simbolitza les bones accions del poble sant.” Llavors un àngel em va dir: “Escriu: Feliços els qui són convidats al banquet de noces de l’Anyell.” I afegí: “Aquestes són paraules verídiques de Déu.” Jo vaig caure als seus peus per ado-rar-lo, però ell em va dir: “Compte; no [facis això]! Jo sóc un company de servei, teu i dels teus germans que mantenen el testimoniatge de Jesús; ado-ra Déu només, perquè el testimoniatge de Jesús és l’esperit de la profecia.” Després vaig veure el cel obert i va aparèixer un cavall blanc; el seu genet s’anomena Fidel i Lleial, perquè obra en justícia quan jutja i guerreja. Els seus ulls eren com una flama de foc, el seu cap era ple de diademes, i por-tava gravat un nom que només ell coneix. L’havien vestit amb un mantell tenyit de sang, i el seu nom és El Verb de Déu. Els exèrcits celestials el segueixen muntats en cavalls blancs, amb vestidures del lli més fi i d’una blancor res-plendent. I de la boca li sortia una espasa afi-lada, per ferir-hi els pobles pagans, perquè ell els regirà amb ceptre de ferro i trepitjarà el cup de vi de la gran indignació del Déu Totpoderós. Al mantell i sobre la cuixa porta aquesta inscripció: REI DE REIS I SENYOR DE SENYORS.

Apocalipsi 19:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Després d’això, vaig sentir al cel la veu forta d’una gran gentada que proclamava: – Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu. Les seves sentències són justes i veritables. Ha condemnat la gran prostituta que corrompia la terra amb la seva prostitució, li ha demanat comptes de la sang dels seus servents, que ella havia vessat amb les seves mans. I proclamaven encara: – Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles. Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient: – Amén! Al·leluia! Després va sortir del tron una veu que exclamava: – Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans. Llavors vaig sentir la veu d’una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d’una tronada potent. I deien: – Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada. Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, que són les bones obres del poble sant. Després un àngel em va dir: – Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!” Em digué encara: – Aquestes paraules són veritables paraules de Déu. Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué: – No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. A Déu, has d’adorar, perquè ser testimoni de Jesús vol dir tenir l’esperit de profecia. Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia. Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell. Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu». El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup de la fúria del Déu de l’univers. Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»