Apocalipsi 18:9-19
Apocalipsi 18:9-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan veuran la fumarada del seu incendi, els reis de la terra que havien fornicat amb ella i s’havien lliurat a la disbauxa, ploraran i es lamentaran, aturats a distància, espantats pel seu càstig, i diran: “Ai, ai, la gran ciutat, Babilònia, la ciutat poderosa, que en una sola hora s’ha completat el teu càstig!” Els traficants de la terra ploren i es lamenten per ella, perquè la seva merca-deria ja no la compra ningú: les mercaderies d’or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i grana, totes les fustes oloroses, tants objectes de marfil, tants atuells de la fusta més precio-sa, d’aram, de ferro i de marbre; la canyella, el gingebre, els perfums i els ungüents, l’encens, el vi, l’oli, la flor de la farina, el blat, el bestiar gros i les ovelles, els cavalls, els carros, els esclaus i les vides humanes. Aquella fruita de tardor per la qual es delia la teva ànima és lluny de tu, i totes les coses exquisides i esplèndides s’han acabat per a tu, i ja no tornaran mai més. Els traficants d’aquests articles que s’havien enriquit gràcies a aquesta ciutat, s’aturaran lluny, espantats pel seu càstig, plorant i lamentant-se, i exclamaran: “Ai, ai de la gran ciutat, la que es vestia del lli més fi, de porpra i de grana, enjoiada amb or, pedreria i perles, que només en una hora ha quedat arrasada tanta ostentació!” Tots els pi-lots, tots els navegants costaners, els mariners i tots els qui viuen del mar es van aturar lluny, cridant, mentre contemplaven la fu-marada del seu incendi i deien: “Quina ciutat hi ha hagut comparable a la gran ciutat?” I es tiraven pols al cap plorant i es planyien cridant: “Ai, ai de la gran ciu-tat que amb la seva opulència havia en-riquit tots els navegants, que només en una hora ha quedat arrasada!”
Apocalipsi 18:9-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella. De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa! En una hora t’ha arribat la condemna!» També els mercaders de la terra ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja ningú no els comprarà la mercaderia: or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i escarlata, fusta de tuia, objectes de vori i de fustes precioses, d’aram, de ferro i de marbre; el cinamom i l’amom, aromes, ungüents i encens, vi i oli, farina blanca i blat, animals de càrrega i ramats, cavalls i carros, esclaus i vides humanes. Els fruits de tardor que desitjava la teva ànima s’han esvaït, has perdut brillantors i esplendors, i no tornaran mai més. Els mercaders que ella havia enriquit s’aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles! En una hora s’ha perdut tanta riquesa!» Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s’aturaran lluny, veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?» I es tiraran terra pel cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»