Apocalipsi 12:1-17
Apocalipsi 12:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part. També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro . El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè l’alimentessin allà mil dos-cents seixanta dies. Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels, però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell. Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava: – Ara és l’hora de la salvació, la força i el regnat del nostre Déu, l’hora del poder del seu Messies, perquè l’acusador dels nostres germans, el qui els acusava nit i dia davant el nostre Déu, ha estat expulsat. Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort. Per això, alegreu-vos-en, cel i tots els qui hi habiteu! Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat cap a vosaltres el diable, ple de fúria, sabent que el temps se li acaba! Quan el drac es veié llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi; però la dona va rebre les dues ales de la gran àguila perquè volés fins al desert, al lloc que li corresponia, on havia de ser alimentada, lluny de la serp, un temps, dos temps i la meitat d’un temps. Llavors la serp va vomitar com una riuada d’aigua darrere la dona perquè el corrent se l’emportés. Però la terra va ajudar la dona: la boca de la terra s’obrí i va engolir la riuada que el drac havia vomitat. El drac, ple de ràbia contra la dona, se n’anà a fer la guerra contra la resta de la seva descendència, contra els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús.
Apocalipsi 12:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Al cel aparegué un gran pro-digi: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, que damunt del cap duia una corona de dotze es-trelles, i, estant embarassada i a punt d’infan-tar, crida en els dolors del part, turmen-tada per l’infantament. Al cel aparegué un altre prodigi: un gran drac roig amb set caps i deu ba-nyes; sobre els caps hi porta set diademes, i la seva cua arrossegà el terç dels estels del cel i els llançà a la terra. Lla-vors el drac es va aturar davant la dona que era a punt d’infantar per devorar el seu fill, tan bon punt naixés. Ella va infantar un fill, un noi que ha de regir totes les nacions amb ceptre de ferro; però el seu fill fou arrabassat prop de Déu i prop del seu setial; i la dona va fugir cap al desert, on té un lloc reservat per Déu, perquè allà la sustentin durant mil dos-cents seixanta dies. Llavors al cel va esclatar una guerra: Miquel i els seus àngels anaven a combatre contra el drac. El drac va llui-tar amb els seus àngels, però no va poder resistir i van perdre el lloc que tenien al cel. El gran drac, la serp antiga, l’anome-nat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels. I vaig sentir al cel una aclamació que deia: “Ara s’ha consumat la salvació, la força i el regnat del nostre Déu, i la potestat del seu Crist, perquè ha estat expulsat l’acusador dels nostres germans, el qui els acusava nit i dia davant del nostre Déu. Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir. Per això congratuleu-vos, oh cel i els qui hi feu estada. Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat el diable contra vosaltres, ple de furor, sabent que li queda poc temps!” Quan el drac es va veure precipitat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi, però a la dona li foren donades les dues ales de la gran àguila perquè fugís volant cap al seu lloc del desert, on és sustentada un temps, uns temps, i una meitat de temps, lluny de la vista de la serp. La serp, llavors, va llançar per la boca una riuada d’aigua rere la dona per fer que la riuada l’arrossegués, però la terra va ajudar la dona, i va obrir la boca engolint-se la riuada que el drac havia llançat per la boca. Aleshores, el drac, ple de ràbia con-tra la dona, se n’anà a fer la guerra con-tra la resta dels seus descendents, els qui guarden els manaments de Déu i mantenen el testimoniatge de Jesús